Les urnes les carrega el diable
Jo, posem per cas, soc fabricant de galledes. Poals, que en diem a Mallorca. Poals o galledes de plàstic, concretament de les que es fan servir per fregar el terra. I, un dia qualsevol, una de les meves galledes és utilitzada per cometre un crim abominable. La senyora Pepeta, farta del turment que li dona el seu marit, acaba amb la seva vida (la del marit) pel mètode, tan habitual en aquests casos, de ficar-li el cap dins la galleda plena d’aigua, fins a ofegar-lo. La criminal és la senyora Pepeta, però jo, com a fabricant de la galleda esdevinguda arma homicida, ¿soc també culpable de la mort del senyor Manel? Me n’he de sentir? Ha d’actuar la justícia contra mi?
El govern del PP ha descobert el crim en origen, i ha decidit perseguir-lo com es mereix. En el cas del referèndum català, no tan sols seran punits els governants que l’organitzin i els funcionaris que hi posin les mans, sinó també els fabricants que subministrin les urnes per dipositar-hi els il·legals sufragis. I és que el referèndum català també seria un crim abominable (pitjor fins i tot que un atac terrorista, segons va establir en el seu moment el ministre Margallo), i les urnes són al referèndum el que el poal de fregar a la nostra historieta fictícia, és a dir, l’arma del crim. Així doncs, per tal d’evitar que hi hagi crim, el millor és que no hi hagi arma. I perquè no hi hagi arma el que s’ha de fer és coaccionar l’empresari que fabrica les armes (les urnes) per tal que s’abstingui de vendre-les al criminal en potència, que en el cas del referèndum no és altre que la Generalitat de Catalunya.
Pot semblar una broma, però és el que ha anunciat que pensa fer el govern d’Espanya. La idea és al·lucinant i no tan sols va contra el sentit comú més elemental sinó també contra tota la legislació i les normatives existents sobre lliure comerç i circulació de mercaderies. Ens pensàvem que, com a liberals de tota la vida (de la mena de liberals franquistes de tota la vida que abunden dins el PP, volem dir), els actuals governants espanyols eren ferms partidaris del lliure mercat. I ho són, per exemple, quan es tracta de vendre armes a països potencialment enemics i clarament indesitjables com l’Aràbia Saudita (amb el rei d’Espanya en persona fent de comercial), però no quan es tracta d’adquirir urnes per celebrar un referèndum. Les urnes són infinitament més perilloses que una flota de goletes de combat, on va a parar.
L’espectacle d’un govern pressionant-ne un altre perquè no compri urnes (urnes!) és tan insòlit com democràticament impresentable. Que, a més, es pretengui fer xantatge als fabricants i als comerciants perquè no prestin serveis a l’administració pública és una intromissió inacceptable en la vida de les persones i en els seus drets com a ciutadans. Si les urnes, en mans dels governants catalans, són instruments delictius, també deuen ser-ho els papers, els bolis, els clips i el cel·lo. I les galledes de fregar, ni que en diguem poals. Pròxim objectiu, papereries i adrogueries.
