El tuit d’Hèctor López Bofill
A més de la mesa del Parlament, amb la presidenta Forcadell al capdavant, aquest dilluns també compareix davant la justícia, i també per les seves idees polítiques, l’escriptor i jurista Hèctor López Bofill. A Bofill la fiscalia el cita com a investigat (el que abans se’n deia imputat) a causa d’una sèrie de comentaris publicats al seu compte de Twitter que podrien ser constitutius dels delictes d’injúries contra l’autoritat, amenaces a un col·lectiu professional i delicte contra els drets fonamentals: el segon és el pitjor perquè pot comportar fins a dos anys de presó, poca broma. En un dels tuits en qüestió, del passat 8 de febrer, jutgin vostès mateixos, deia així: “Quan siguem independents jo me’n recordaré dels jutges, fiscals i funcionaris diversos que ara contribueixen a extorquir Catalunya”.
Aquí tenen vostès, amics meus, en tota la seva cruesa, les paradoxes i els perills de les xarxes socials. Hèctor López Bofill és professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, i té alguns milers de pàgines escrites sobre constitucionalisme, severa disciplina jurídica en la qual el nostre autor s’ha guanyat fama d’heterodox. Entre altres coses, per haver defensat el dret a l’autodeterminació, i la viabilitat legal de la independència de Catalunya, contra les interpretacions restrictives que presenten la Constitució espanyola vigent com un text revelat, immutable i gairebé sagrat. Alguns dels seus llibres sobre la matèria han obert camí en el debat sobre el futur polític de Catalunya, i no és estrany, per tant, que els guardians de les essències constitucionals li tinguessin ganes a un constitucionalista que afirma i demostra que la separació de Catalunya respecte d’Espanya és perfectament vàlida i factible. Ara bé, quan finalment la fiscalia s’ha decidit a dur-lo davant del jutge no ha estat pel conjunt ni per una part de la seva obra publicada, sinó per un tuit que ha generat un informe de la policia espanyola. Perills, com dèiem, d’unes xarxes socials que fan que ens hàgim d’expressar amb missatges tan breus i senzills que fins i tot a aquesta policia els sembla que els entén.
I dic que els ho sembla perquè al comú dels mortals ens costa veure on són les injúries i les amenaces en el fet que algú digui que s’enrecordarà d’algú altre, com també ens costa de veure el contingut amenaçador en algú que afirma que per fer una truita s’han de trencar ous, com en el cas del regidor Joan Coma. En canvi, el que sí que veiem amb tota claredat és l’activitat frenètica, desproporcionada i profundament antidemocràtica d’un estat i un govern en plena involució i regressió cap a les maneres de fer més genuïnes i característiques del franquisme. Un govern i un estat que es dediquen a perseguir polítics i ciutadans per les seves opinions polítiques, i que ha decidit obrir una guerra contra les llibertats de pensament i d’expressió amb la policia, la fiscalia i els tribunals com a infanteria. I com Hèctor López Bofill, de tot això nosaltres també ens en recordarem, perquè és difícil d’oblidar.
