Poema de Nadal
De tots els versos de Nadal que conec, el meu preferit és el poema de Salvat Papasseit que comença dient “Sento el fred de la nit i la simbomba fosca”, i que ens recorda, any rere any, que “demà posats a taula, oblidarem els pobres / -i tan pobres com som-”. El poema, a més, acaba amb una acusació esgarrifosa: “Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l’hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar”.
Cada any -i potser aquest 2016 encara més- hi ha raons per pensar que aquest Jesús compassiu i solidari, si ens visités, arrencaria a plorar.
Però heus aquí que fa poc he descobert un poema que va escriure Àngel Guimerà que em té enamorada. Potser direu que no n’hi ha per tant. Però a mi em sembla que el poema Nit de Nadal conté una estrofa que capta, des de la més absoluta senzillesa, la profunditat de l’anomenat misteri de Nadal. L’estrofa diu així: “Traieu la vaixella fina, / les estovalles de bri, / ompliu els pitxers de roses / com en temps que era feliç”.
Estimem el Nadal perquè ens retorna a la infantesa, de la mateixa manera que ho fa un determinat paisatge, aquella olor o una melodia. Per als que no som creients, aquesta, crec, i no cap altra, és la raó per la qual ens mantenim fidels a les tradicions nadalenques. Per això volem tornar-hi any rere any.
Volem recrear la felicitat completa que només vam sentir quan érem petits i ens sentíem agombolats pels pares i els avis, tota una colla de gent que s’esforçava per protegir la nostra innocència. Per això ens esforcem a perpetuar les tradicions i volem que els nostres fills tinguin el mateix que vam tenir i que ells s’esforcin perquè els seus fills també ho tinguin.
Cantar la nadala que solíem cantar quan érem menuts, repetir d’escudella, entossudir-nos a recordar l’àvia, que sempre alçava la copa recordant que “Probablement, aquest serà l’últim any”. Decorar l’arbre, anar a rebre els Reis, menjar els dotze grans de raïm. El gran cerimonial que ens permet tornar, com en un parèntesi, al temps en què érem feliços.
I, tanmateix, hi ha gent que voldria que el Nadal desaparegués. ¿Vol dir que van tenir una infància infeliç? Segurament no, més aviat al contrari: simplement no poden suportar fer evident que, per més que ens esforcem a dissimular-ho, el temps ha passat, alguns ja no hi són i nosaltres ja no som els que érem.
