16/12/2016

Vint-i-cinc anys

2 min

Mirar enrere i veure-hi nits en blanc, nits enceses, nits a recer del vent i de la pluja. I dies més llargs que una travessia pel desert i anys que passen volant. I reunions amb mestres, asseguts en aquelles cadires petites on no et cap el cul. I hores a la sala d’espera del pediatre i aquell orgull incomprensible si el nadó havia guanyat pes i havia crescut els centímetres que tocava. I viatges projectats amb més il·lusió que la viscuda un cop a lloc. I sopars, molts sopars, a dos o amb amics seleccionats, o multitudinaris. Llarguíssimes sobretaules, amb riure que s’encomana per qualsevol bestiesa o amb reflexions tirant a filosòfiques o amb exaltades discussions sobre política. I desenes de brindis.

Mirar enrere i veure-hi la meva energia i la seva calma, les decisions compartides, les baralles, les disculpes, les reconciliacions. Els records d’infància que ja ens sabem de memòria i que, malgrat tot, ens agrada explicar i escoltar. Els penediments, les confessions, la santa paciència.

Mirar enrere i veure-hi els partits de bàsquet, els pavellons gelats, la pudor de suor, els entrenadors afectuosos, els pares dels companys d’equip que esdevenen amics. I els nervis pels exàmens, els com t’ha anat, un que és massa optimista i l’altre massa poc. Els àlbums de la primària, els treballs de recerca, les preguntes que un bon dia ja no saps contestar. Les paraules o els conceptes que de sobte fa servir l’adolescent i que, tot d’una, el fan semblar adult.

Mirar enrere i veure-hi aquell dia que, en els ulls de l’altre, s’hi reflectia una notícia pèssima. I la teva por i la seva por. I l’abraçada. L’enyorament que va amb tu i que l’altre assumeix. El buit que va amb ell i que tu has fet teu. L’escalfor de la pell que pot fondre totes les ràbies.

Mirar enrere i veure-hi els pisos on hem viscut, el nostre lloc, casa nostra. I totes les andròmines i els papers i records que es perden de trasllat en trasllat. Buscar l’espai per als vidres antics, per als quadres, per a les fotos antigues. Els meus llibres, els seus discos. La casa plena d’amics.

Mirar enrere i veure-hi el dia que vaig dir n’estic farta i el dia que va voler plegar veles. Quan va a poc a poc i em poso nerviosa, quan vaig atabalada i es neguiteja. Quan vull que parli i calla, quan vol que calli i parlo. Quan ens hem emocionat junts amb una cançó, una pel·lícula, una obra d’art, un paisatge. Cada vegada que tornem a començar.

stats