18/03: Europa salva un ‘set-ball’

DESPRÉS de l’enorme decepció del Brexit, s’ha dit que Europa es jugava el ser o no ser en el termini d’un any. En un any el projecte europeu, el somni d’una Europa unida, podia quedar enterrat o sobreviure a l’espera de temps millors. Si això fos un partit de tenis, el somni europeu anava perdent després de la decisió britànica, però es jugava la continuïtat en una sèrie d’eleccions concentrades en el temps. Les primeres, les holandeses. Aquestes eleccions eren més coses: un test a la força de la nova extrema dreta especialitzada en la immigració, un pols entre el centredreta i el centreesquerra per veure qui, a hores d’ara, encarna les respostes menys dolentes, una mesura dels nous populismes de tot signe. Però era sobretot -tornem al tenis- una pilota de set per a l’europeisme. I a Holanda, Europa ha salvat la primera pilota de set. Amb una distinció que els aficionats al tenis reconeixeran: Holanda era un set-ball per a Europa, però les pilotes de partit, no de set, sinó de match, són primer França i, si se salva, després Alemanya. Amb més risc aparentment a França. Més tenis: quan salves un set-ball (o un match ball ) no és que hagis guanyat, és simplement que encara pots continuar jugant. Però, si perds, s’ha acabat.