14/01: La culpa d’Obama
CERTAMENT, LA FIGURA de Trump és cada dia més inquietant. Els qui esperàvem que un Trump electe s’allunyés dels estirabots berlusconians del Trump candidat comencem a tenir-ne molts dubtes. I això genera per reacció una nostàlgia per la presidència d’Obama, subtil i de formes exquisides. Però no ens enganyem, Obama té una part molt important de responsabilitat en la victòria de Trump. En té molta Hillary Clinton, que no era una bona candidata, freda, arrogant i distant. Però unes eleccions són sempre un plebiscit sobre el president sortint, i aquestes es van plantejar molt especialment com un plebiscit sobre la presidència d’Obama. I hi va haver gent que va votar Trump per castigar Obama. Un càstig injust? Potser sí. Però la funció d’un polític és teixir consens sobre les coses que considera justes, i la presidència d’Obama -molt sovint amb més gestos cap a la galeria dels convençuts universals que no pas cap als electors reals- no va aconseguir el que era el seu principal objectiu: tornar a cosir un país que s’havia descosit sobretot sota la presidència de Bush fill. Obama no va aconseguir-ho i va perdre el plebiscit. Si ara es vol convertir en una mena de líder moral de l’oposició a Trump, aquesta responsabilitat li pesarà molt.
