03/04/2017

4/04: Més autoritàries, menys democràcies

1 min

FA UN TEMPS es va posar de moda l’expressió democràcies autoritàries. Veneçuela i Turquia en serien l’exemple extrem, però no pas l’únic. Serien règims polítics que, sense ser dictadures, tenen un fons autoritari tot i mantenir formes democràtiques. Hi ha eleccions i pluralisme de partits polítics, però els valors democràtics hi estan poc arrelats i hi ha defectes pràctics importants: poca separació de poders, ús dels mecanismes de l’estat contra la dissidència política, confusió entre govern i estat, problemes amb la llibertat d’expressió... Amb el pas del temps, s’ha vist que aquesta fórmula de les democràcies autoritàries no és estable, no és un lloc d’arribada, sinó el lloc de sortida d’una espiral: aquests règims van esdevenint cada vegada més autoritaris i cada vegada menys democràtics. Sovint això es va produint d’una manera gradual, amb una lenta laminació de les formes democràtiques. Però de vegades es produeix en grans salts, veritables cops d’estat, totals o parcials, que és el que ha passat a Veneçuela i Turquia. Els dos països de referència a l’hora de definir aquestes democràcies autoritàries, no pas els únics. Si els valors democràtics no són als fonaments, l’autoritarisme va guanyant terreny.

stats