12/04: No està prohibit prohibir
UN DELS LEMES del Maig del 68 que ha passat a la història, potser el que més, és el que deia “Prohibit prohibir”. Hi ha passat d’una manera literal: va fer fortuna estètica, però ha fet molt poca fortuna pràctica. Els qui es proclamen hereus de l’esperit del 68 han posat en marxa una de les més grans màquines de prohibir: la correcció política. Les ruptures del políticament correcte estan prohibides a través del rebuig social i de vegades directament pels jutges. Llegeixo que un jutge acaba de fer retirar un anunci per sexista. Algú em dirà que aquestes prohibicions -per sexista, per eurocèntric, per colonialista, per ofendre aquesta o aquella minoria- són a fi de bé, fan el món millor. No ho discuteixo. Només constato que la llista de les coses prohibides, que no es poden fer o no es poden dir, s’ha multiplicat. En part també perquè les noves prohibicions que han aportat els hereus del 68 a través de la correcció política s’han sumat a les que de tota la vida ha promogut el pensament conservador contra el qual el 68 es revoltava. Després del 68 es podia pensar que entraríem en una època en la qual prohibir estaria prohibit (o mal vist). Doncs hem entrat en una època en què hi ha una enorme fal·lera per prohibir.
