23/4: Ens hi juguem Europa
AQUEST DIUMENGE, A FRANÇA, ens hi juguem Europa. Una certa idea d’Europa. Després del desastre de les dues grans guerres mundials -de fet, europees en el seu inici-, el somni de la unitat europea es construeix sobre l’eix dels qui han estat els seus dos grans antagonistes, França i Alemanya. Aquestes són les peces bàsiques, essencials. França i Alemanya, que han estat moltes coses, que han parit moltes tradicions intel·lectuals -algunes de nefastes-, decideixen construir aquesta unitat somiada triant una idea determinada d’Europa, és a dir, renunciant explícitament a les altres. Aquesta idea és la d’una Europa que, venint d’Atenes i Jerusalem i passant pel Renaixement, desemboca en la Il·lustració i en l’humanisme, d’arrel judeocristiana o laica. En política, això vol dir democràcia i llibertat. I un ventall que va del conservadorisme al socialisme democràtic, passant pel liberalisme. La idea d’Europa (la que tantes vegades els mateixos europeus hem traït) s’ha construït sobre aquest ventall. Si diumenge França surt d’aquest ventall, un dels pilars del somni europeu se n’haurà anat en orris. I amb tots aquests defectes, el somni europeu ha estat la major fàbrica de benestar, progrés, cohesió social i pau que ha conegut la nostra història.
