27/12: El rei del discurs
A HORES D’ARA no sé si té cap mena de sentit el discurs del rei la vigília de Nadal. Ni tan sols per a la monarquia. Aquesta és una de les poques intervencions visibles del rei d’Espanya, per tant figura que hauria de servir perquè la monarquia guanyés legitimitat, quan el sentit dels temps -a tot el món- va en direcció contrària: costa defensar una dignitat institucional hereditària i no triada. Les monarquies intenten legitimar-se, doncs, com a encarnacions del consens. El monarca encarna aquelles coses en les quals tota la societat o la immensa majoria està d’acord. Més o menys banals, més o menys profundes, diu les coses que figura que pensa tothom. Però quan vivim temps de confrontació més que de consens, i el monarca acaba parlant de coses sobre les quals hi ha confrontació, comença a trepitjar un camp de mines. Si pren partit a favor de la posició de la majoria de govern (com va fer el rei d’Espanya), és inútil per redundant, i es deslegitima davant dels altres. Si marca un perfil propi, se li diu que el rei regna però no governa. En termes de legitimitat, el discurs de Nadal esdevé inútil per a la monarquia. I inútil vol dir perillós, en una institució que pateix un debat sobre la seva utilitat. Millor saltar-se’l.
