20/2: La baula feble

MENTRE SORTIA LA SENTÈNCIAsobre el cas Nóos, m’estava preparant una xerrada sobre el concepte del canvi en Lampedusa (que no és ben bé canviar-ho tot perquè res no canviï). Potser se m’han barrejat les dues coses. Tinc la sensació que la Transició es va fer amb unes regles del joc implícites, que es devien considerar llavors un mal menor i dins de les quals actuava gairebé tothom amb sensació de seguretat: no remenar el passat, no tocar la monarquia, deixar que els partits es busquessin el finançament com poguessin. Al cap d’uns anys, aquestes velles regles no escrites van anar caducant, en part perquè se’n va abusar molt i en part perquè va canviar la sensibilitat social. Aquest món es va acabar, per insostenible i, entre tots els qui havien participat en les velles regles del joc compartides i se n’havien beneficiat, es van definir unes baules febles damunt de les quals carregar tots els neulers, perquè tenien menys força o perquè hi havia raons de present per fer-ho. No dic que fossin innocents. Només que les regles del joc en les quals van actuar no eren només les seves, sinó les de tota una època. Per cert, la frase de Lampedusa sobre el canvi la diu Tancredi, el personatge d’ El Gattopardo, parlant de la monarquia.