21/05/2017

22 de maig: Escolta, Espanya

1 min

Al president Puigdemont li toca escriure un nou capítol, ni menor ni rutinari, d’una història que comença el 1898, quan Joan Maragall escriu “Escolta, Espanya”: el catalanisme fa a Espanya una proposta de solució dialogada d’un problema, que és el problema català, però que també és el problema espanyol. El mal encaix de Catalunya en l’Espanya existent, però també el problema d’una Espanya que es resisteix a reconèixer la pluralitat. Espriu refarà uns anys després la crida: “Escolta, Sepharad, els homes no poden ser si no són lliures”. Entremig, moltes més veus han repetit l’“Escolta, Espanya”. Sense èxit. Espanya no ha escoltat. Maragall deia que havia desaprès a entendre. És molt difícil que vulgui escoltar una solució aquell qui està convençut que no té cap problema. Ara li toca a Puigdemont. Serà escoltat? Ja hi ha un mal senyal: la proposta trilera i tardana de convidar-lo a acudir al Congrés de Diputats (després d’haver-li negat anar al Senat). El Congrés de Diputats espanyol no està dissenyat com el lloc on escoltar, sinó com la ratera on es fa callar, la que permet precisament no haver d’escoltar més. És el que van fer allà mateix amb Ibarretxe. Els va anar bé i volen repetir-ho. No escoltar sinó tancar la porta als morros.

stats