13/6: Turisme de qualitat

SEMPRE HE ESTAT un gran enamorat de Mallorca. Quan ho deia, ja fa anys, em contestaven: però si és ple de turistes! I jo els responia (en aquells anys, ara això ha canviat força): sí, però com que és un turisme de hooligans, que són gregaris, es concentren tots en uns pocs llocs i si no hi vas expressament no te’ls trobes, són invisibles. Era el model del que se’n deia un turisme de baixa qualitat: poca formació, poca capacitat adquisitiva, poca despesa, cap interès per l’oferta cultural, gastronòmica i patrimonial. Sol i platja, sangria i paella (falsa i barata). Tothom figura que sospirava pel turisme de qualitat: format, culte, amb ganes i capacitat de gastar, interessat per l’oferta cultural, gastronòmica, comercial i patrimonial. Doncs ara que el tenim, ara ens queixem precisament perquè és de qualitat, segons aquesta definició. I esclar, aquests te’ls trobes als monuments, als centres històrics, generen restaurants i botigues de nivell. Dit d’una altra manera, interfereixen en la nostra vida. A diferència dels hooligans, que com que estaven concentrats en les seves platges i apartaments t’eren invisibles si no anaves a veure’ls (i no gastaven). El turisme de qualitat és visible. Precisament perquè és de qualitat (i gasta). Triem.