25/05/2017

Santi Vila té un pla / Prendrem mal amb la lectura

3 min

Santi Vila té un pla

Hi ha dos indicis que em fan pensar que potser sí, que podem cantar les absoltes a la crisi. D’una banda, una farmacèutica m’explica que torna a despatxar productes cosmètics. Ja no és allò d’entrar a demanar el medicament receptat i prou. L’altra dada, més rotunda, és que sembla que, finalment, les administracions tornen a tenir dos rals per a la cultura. Si més no, en un mes han coincidit les campanyes de l’Ajuntament de Barcelona i el pla de la Generalitat per al foment de la lectura fins al 2020. De cop i volta, el conseller Santi Vila branda 105 milions, quan fa quatre dies no en teníem ni per a urnes. Tant se val que aquesta legislatura tingui els mesos comptats (fins després del referèndum o perquè no es podrà fer el referèndum) i tant se val que el conseller pugui tenir altres fites en les seves aspiracions polítiques, perquè aquest pla que pretén estimular la lectura quedarà. Així ho sosté Santi Vila sense que se li escapi el riure. Dimecres l’ARA va publicar una doble pàgina en què Laura Serra explicava, fil per randa, 10 de les 56 accions concretes que ja ha engegat el departament i que cal recuperar. Em diuen que a Catalunya hi ha un milió de persones que compren llibres habitualment. La Generalitat, en canvi, explica que el 68% dels catalans llegeixen, pel cap baix, un llibre cada trimestre. O la gent menteix també a les enquestes d’hàbits culturals, o els lectors es passen els llibres els uns als altres (que també), o les biblioteques del país funcionen de meravella. D’aquest últim punt en dono fe. Després d’haver-ne visitat una quarantena en els dos últims anys, puc garantir que estan ben vives, molt utilitzades i plenes de lectors de totes les edats que busquen, si fa no fa, el mateix: emocionar-se amb un llibre. Potser, al capdavall, allò que fa llegir és, senzillament, trobar una bona història.

Prendrem mal amb la lectura

Què és un bon llibre? Al programa del Joan Maria Pou, a RAC1, tres editors van consensuar una resposta: aquell llibre que un any després de llegir-lo encara recordes. Així ho deien pocs dies després de Sant Jordi, quan els admirats Puntí, Fonalleras o Ramis escrivien, des de les seves respectives tribunes d’opinió, articles abrandats sobre la qualitat o no dels més venuts en la diada. Els seus arguments ens durien, segurament, a més debats sobre la subjectivitat de les preferències dels lectors i sobre qui reparteix els carnets de qualitat literària, o a discernir entre qui té dret, i qui no en té, a publicar la seva primera novel·la. Serien tres bons temes per començar un programa de llibres a TV3 o a 8TV, que ja clama al cel. Personalment, en aquests punts soc poc llepafils. Gens dogmàtic. Soc partidari que a la literatura, com a la vida, tothom faci el que bonament pugui. Després, els crítics faran la seva feina, la realitat ens demostrarà que hi ha lectors per a tots els gustos i serà el seu paladar qui decidirà si li ve de gust repetir d’un determinat autor. On sí que m’estiraria els cabells, si me’n quedés algun, seria amb les campanyes de comunicació per al foment de la lectura. Els anuncis dels “llibrèfils”, aquesta nova espècie d’homínids lectors que hem de fer veure que s’ha descobert, em grinyolen en la paraula i en el concepte. La comunicació de la Generalitat, però, està a anys llum de l’esperpent de la campanya que Jaume Collboni va encarregar a l’agència del Risto Mejide per a l’Ajuntament de Barcelona. Ha faltat vergonya i s’han malgastat recursos públics. I no vull ni imaginar quina cara de set déus hauria fet Donald Trump en desembolicar els llibres que li hauríem enviat des d’aquí. No seria un rictus gaire diferent, suposo, del del papa Bergoglio en rebre la família Trump al Vaticà.

stats