03/12/2016

El mètode científic aplicat a l’escriptura

2 min

En el primer volum de les seves memòries, La llengua salvada, Elias Canetti assenyalava que les matemàtiques que va aprendre d’un mestre anomenat Kal Beck “van esdevenir una part essencial” d’ell. “Em van donar el sentit de conseqüència i una certa força mental”, afegia. En el segon volum, La torxa a l’orella, aquest novel·lista i assagista en llengua alemanya, que guanyaria el Nobel de literatura el 1981, assenyala que havia pensat estudiar medicina, però que la seva família insistia en la utilitat de la química. “Ja em sortia per les orelles”, explicava. Havia de ser el químic que eixamplés les empreses familiars.

Tot i així, fer la carrera era només una manera de salvar les aparences mentre es preparava per a altres coses: “El Congrés de Viena em preocupava més que l’àcid sulfúric!” En cap moment es va proposar seriosament treballar com a químic, i si va acabar la carrera va ser perquè desitjava “assimilar les matèries dignes de ser conegudes que hi hagués al món”, segons afirma ell mateix. Però a part dels coneixements teòrics i pràctics que va adquirir, estudiar ciències li va resultar molt útil, ja que li va donar un mètode de treball. La feina d’escriure la seva primera novel·la important, L’encegament (1935), va requerir una regularitat. “Em recordava la disciplina de les ciències naturals, que s’havia endinsat en mi de manera especial”, explicava, amb una influència que es podia “notar en el rigor del llibre”.

La majoria dels nostres estudiants no tindran aquesta sort. Les matemàtiques no són obligatòries per a tots els alumnes de batxillerat i només hi ha dues hores comunes de ciències a primer curs. Caldria comprendre que les ciències no aporten només coneixements essencials, sinó també un mètode de treball útil en qualsevol activitat. Ho diu tot un Nobel de literatura.

stats