26/01/2017

Censura, drets i democràcia

3 min

El 10 de gener va aparèixer publicat a l’ARA un article del senyor Marc Murtra (“TV3 i Maquiavel”). A desgrat que el senyor Murtra es declari federalista i jo no, he de dir que coincideixo plenament amb la crítica que l’autor realitzava sobre com TV3 informa del procés. Però crec que convindria estendre la crítica a molts altres mitjans de comunicació que actuen a Catalunya. En aquest article utilitzo la paraula censura en un doble sentit. La informació que s’amaga, certament, però també la informació que es comunica tendenciosament. Perquè censurar ve de censere (fer una estimació, avaluar).

Els mitjans de comunicació que actuen en territori català estan, en la seva majoria, censurats. Més ben dit, autocensurats. A Catalunya el Govern ha instaurat un Portal de Transparència que, si bé constitueix un avenç lloable, demostra que, un cop més, els catalans actuem mamant-nos el dit. Perquè si bé podem saber la quantitat de diners que cobra cada diari dels fons de la Generalitat, resulta impossible saber els diners que el govern espanyol els paga -en forma de subvenció, o de subscripció, tant se val-. Per tant, desconeixem el grau de condicionalitat amb què aquests mitjans treballen. No toco d’oïda. Tinc coneguts, professionals, que m’expliquen les dificultats de publicar el que pensen en algun dels grans diaris de casa nostra -que a Madrid consideren nacionals i, per tant, susceptibles de ser subvencionats-. Hi ha èpoques en què llegint la portada d’alguns d’aquests rotatius es pot saber si aquell mes han cobrat o no. Ja sé que tot plegat constitueix un escàndol, una vergonya, però convindria deixar els eufemismes de banda. Estem parlant de democràcia i llibertat de premsa, en aquest cas, inexistent o mediocre.

Aquest columnista ha col·laborat amb el diari Avui. Actualment ho fa a l’ARA i també a Nació Digital. Els lectors, i els editors, saben que els meus articles no deuen ser còmodes per a molta gent que podríem anomenar influent -vull dir molts dels que encara influencien entre les rieres del Besòs i del Llobregat-. Malgrat aquesta circumstància personal, que podríem qualificar de lliurepensadora o, simplement, de liberal, he de dir que mai m’han censurat un article. I ho agraeixo. Els puc ben confirmar que als altres grans rotatius aquesta llibertat no té lloc.

Però voldria parlar, també, d’una altra mena de censura. La que s’activa a casa nostra per mor del que coneixem com a políticament correcte i que, mantinc fèrriament, és un dels engreixadors dels populismes, pel simple fet de la reacció que genera. Tinc dos exemples que són realment preocupants. Han afectat gairebé tots els mitjans, incloent-hi aquells que opinen independentment, com l’ARA.

El dia 10 de gener els mitjans de tot el món lliure -en portada al New York Times i a la BBC- van informar que el Tribunal Europeu de Drets Humans havia sentenciat contra un matrimoni musulmà domiciliat a Suïssa en el sentit que les seves filles havien de banyar-se a la piscina juntament amb els nens. Es pretén garantir un principi d’igualtat fonamental. El matrimoni havia apel·lat a l’alt tribunal contra la decisió de les autoritats suïsses d’ensenyament. ¿Vostès han vist publicada aquesta notícia en algun lloc? L’ARA tampoc no en va informar. Per què? Només el senyor Xavier Bosch en va fer un article d’opinió el dia 12 de gener. És més, tampoc he vist que cap grup polític hagi interpel·lat el govern de la Generalitat en el sentit de controlar que aquest dret -que el Tribunal de Drets Humans intenta defensar- estigui eficaçment protegit a Catalunya. Probablement, el polític que actués així seria titllat de xenòfob, aquest segell que el nostre periodisme, darrerament, atorga a tort i a dret. Tampoc he vist cap feminista publicar res sobre la qüestió...

Una altra? El dia 5 de gener s’informava de la desautorització d’un estudi que assegurava que l’escalfament global s’alentia. Vaig buscar quan s’havia informat d’aquest estudi previ (el que ara es desmentia) i resulta que... no se n’havia informat mai! És a dir, de les notícies contràries a l’escalfament global (en aquest cas un estudi seriós, malgrat haver-se demostrat erroni) no se n’informa, no interessa. Això sí, quan se n’informa és per dir que estan equivocats. Com en diem d’això?

Torno a l’article del senyor Murtra. Als nostres mitjans els falta objectivitat i els sobra entusiasme pueril que els porta a pensar que, com que obren per una causa que creuen bona (la bona), poden obviar determinades informacions. O posar l’accent en determinades notícies. Això no és res més que erigir-se en moralment millor. Perillosíssim per a la democràcia.

stats