06/11/2016

Clinton no és estimada, però suma vots

3 min
Clinton no és estimada, però suma vots

Nova YorkSi en aquestes eleccions només votessin les dones, Hillary Clinton les guanyaria per golejada. Si les minories llatines i afroamericanes es mobilitzen, també tindrà assegurada la victòria. I si els joves que Bernie Sanders va enlluernar segueixen massivament la seva recomanació, no hi ha dubte que Clinton serà presidenta.

La raça i el gènere són els grans elements diferenciadors entre els votants de Clinton i els de Trump. Un sondeig de Gallup ho confirma i, anant més enllà, dibuixa la caricatura extrema del prototip de votant de Clinton: “Una dona negra, hispana o asiàtica que viu fora dels límits del matrimoni tradicional i que no és religiosa”. Es tracta d’una exageració que ajuda, però, a esbossar el retrat dels votants de Clinton.

El perill de l’abstenció

Un retrat en 3 dimensions: dones, minories i joves són els sectors que formen el nucli dur del seu electorat. Tots els sondejos ho demostren. Una gran part d’aquests votants són potencialment seus, la dificultat és mobilitzar-los i que la falta d’entusiasme, la impopularitat i els dubtes que genera la candidata no els desanimin. En el cas de les dones, Clinton ha ampliat el marge al seu favor respecte a Obama fa 4 anys. La mitjana de sondejos de la web especialitzada FiveThirtyEight atorga a Clinton un avantatge de 15 punts entre les dones, quan el 2012 Obama guanyava per només 8 punts. En aquesta diferència hi influeix tant el fet que la candidata sigui una dona, com que el seu rival sigui Trump, criticat pels seus comentaris obscens i denunciat per 12 dones per agressió sexual.

Les dones demòcrates votaran massivament Clinton. Volen que, després de 240 anys, una dona ocupi la Casa Blanca. Les dones grans i les de mitjana edat estan més que convençudes, les joves no tant. Aquí és on apareix un problema per a la candidatura de Clinton, que no aconsegueix trencar la barrera de desconfiança amb què la contemplen els millennials, sense distinció de gènere. Joves dels dos sexes de menys de 35 anys s’inclinen molt clarament per la candidata demòcrata, en una proporció de 7 a 2 segons diversos sondejos, però amb una falta d’entusiasme tan evident que alimenta els dubtes sobre la participació. La candidata no els motiva, ja sigui per l’edat, perquè és al poder des de sempre, per les seves conferències pagades a Wall Street o per la relació íntima que té amb els cercles de poder. Per totes aquestes raons no hi confien o no la consideren prou progressista.

No convenç els ‘millennials’

És el cas dels partidaris de Bernie Sanders, el rival de Clinton que va enlluernar els millennials a les primàries, que va capitalitzar l’entusiasme, però va acabar perdent la cursa. Ara, tot i les crides de Sanders, els costa resignar-se a Clinton, i es plantegen votar per candidats alternatius encara que no tinguin opcions reals, com Jill Stein, del Partit Verd, o decantar-se per l’abstenció.

Clinton també és la candidata de les minories. Patirà amb els afroamericans, que van votar massivament Obama, però entre els quals ara el vot anticipat indica una caiguda de participació; i té més marge amb els llatins, on l’ajuda la figura del seu candidat a vicepresident, Tim Kaine, que parla espanyol perfectament.

Un analista pro Clinton, Matthew Yglesias, de Vox Media, pronostica l’existència d’una majoria silenciosa favorable a la candidata demòcrata. Yglesias fa una analogia amb la famosa majoria silenciosa de Nixon el 1969. La de Nixon la formaven els treballadors blancs que ara, que han recuperat del tot la seva veu, es fan sentir ovacionant Trump. És una majoria que ja no té res de silenciosa. La de Hillary seria un conjunt de votants que inclou minories i dones amb un bon nivell d’educació, poc estrident, però suposadament efectiva per fer decantar les eleccions.

Més enllà de les previsions, els demòcrates recorden que a les primàries Sanders s’emportava els titulars, i Clinton, els vots, i esperen que l’operació es repeteixi amb Trump. Diuen que Clinton pot ser detestada pels republicans i vista amb distanciament per una part dels demòcrates, però que té, malgrat tot, una majoria al darrere. Que potser no s’ha guanyat el cor dels electors, però que domina l’art de sumar vots.

stats