PRIMAVERA ÀRAB
Internacional 26/01/2017

L’aniversari més dur de la revolució egípcia

Les retallades econòmiques del nou règim ofeguen els ciutadans

Ricard G. Samaranch
3 min
L’aniversari més dur  de la revolució egípcia

TunisEgipte va celebrar ahir el sisè aniversari de l’inici de la revolució que va desembocar en la caiguda del dictador Hosni Mubàrak, que havia governat el país amb mà de ferro durant prop de 30 anys. Tanmateix, ningú al país àrab està per celebrar res. El règim sorgit del cop d’estat del mariscal Abdel Fattah al-Sissi, el 2013, que va fer fora el primer president elegit a les urnes, Mohammed Mursi, és més brutal que el de Mubàrak. A més, un duríssim pla d’ajustament econòmic, consensuat amb el Fons Monterari Internacional i aplicat des del novembre, ofega les classes populars. “El país va pel bon camí”, va afirmar ahir Al-Sissi en un discurs televisat que, per a molts egipcis, semblava humor negre més que no pas una descripció de la situació.

Després de més de cinc anys amb una economia estancada, sostinguda per les ajudes de les petromonarquies, Al-Sissi ha donat un cop de timó. De la nit al dia, Egipte ha abandonat la política de tipus de canvi estable per adoptar-ne una de flexible. En qüestió d’hores, la lliura egípcia perdia quasi el 50% del seu valor davant el dòlar i l’euro. Es van esfumar la meitat dels estalvis dels egipcis. La mesura va venir acompanyada d’una pujada d’impostos i una reducció dels subsidis públics al combustible, tot un malson per a un país en el qual un 40% de la població sobreviu amb menys de dos dòlars al dia.

“La gent està desesperada. No es parla d’altra cosa. Els preus dels aliments s’encareixen cada dia, de vegades fins i tot en qüestió d’hores. Ja vivíem al dia abans de les noves mesures. Ara no sé com ens en sortirem”, explica contrariat l’Alaa, un jove transportista emigrat al Caire des del sud profund. Viu al barri d’Al-Bulaq, situat prop del centre de la ciutat. És un suburbi pobre, amb carrers sense asfaltar i cobert d’escombraries. És en zones com aquesta on les noves mesures provocaran més patiment. Tanmateix, no són els únics afectats.

Una crisi que afecta tothom

“L’impacte ha sigut tan brutal que també ha afectat les classes mitjanes i altes. Escassegen alguns productes com el sucre o la llet en pols”, comenta el Jakob, un europeu que viu a Egipte des de fa vint anys. De fet, mesures com un IVA del 13% o la reducció de fins al 47% de les subvencions a la benzina afecten més directament les classes mitjanes, ja que els productes bàsics, com el pa o l’oli, continuen estant subvencionats per l’Estat. A l’exclusiva Universitat Americana del Caire, els alumnes s’han rebel·lat contra l’augment de les matrícules com a conseqüència de la política de flotació de la lliura egípcia.

Tot i que els experts feia anys que advertien que la política econòmica dels diversos governs que han liderat el país era insostenible, l’aplicació brusca i immediata de les noves mesures els ha agafat per sorpresa. “L’FMI havia advertit que l’aprovació d’un préstec de 12.000 milions de dòlars, crucial per cobrir el dèficit fiscal del govern, depenia de la flexibilització del tipus de canvi”, sosté David Ampudia, de la consultoria FocusEconomics. La caiguda de la inversió estrangera i l’escassetat dels ingressos provinents del turisme ja havia provocat estrictes controls bancaris en la compra de dòlars, i havia dificultat a moltes empreses la importació de matèries primeres. La fi de l’ajuda econòmica del Golf va deixar Al-Sissi sense opcions.

L’efecte més directe de la mesura és l’increment substancial de la inflació, que ja s’ha situat al voltant del 20%. I és que Egipte importa bona part dels productes que consumeix. Tot i això, com que moltes empreses ja adquirien dòlars al mercat negre a un tipus semblant a l’actual (1 dòlar = 18 lliures), la pujada dels preus ja s’havia començat a aplicar des de fa mesos. És a dir, l’augment dels preus és sostingut. Entre les conseqüències d’aquest sotrac hi ha l’escassetat d’alguns medicaments, ja que les farmacèutiques no poden reproduir la pujada de preus perquè hi ha uns preus màxims controlats pel govern. Malgrat que la regió té una llarga història de revoltes, són pocs els que esperen un aixecament d’un poble abatut, temorós i que se sent desemparat.

stats