09/03/2017

La campanya europea d’Erdogan

3 min

Recep Tayyip Erdogan s’ha convertit en un personatge molt incòmode per a la Unió Europea. Un aliat necessari, però un convidat a evitar. La setmana que ve farà un any de l’acord entre la UE i Turquia per repatriar els immigrants arribats a Grècia, i Brussel·les ha preferit optar pel perfil baix. “Ningú té ganes de veure Erdogan per aquí”, confessa un funcionari del Consell. La Comissió Europea va publicar fa uns dies un informe d’avaluació en què assegura que el nombre d’arribades a les costes gregues ha disminuït clarament durant els últims dotze mesos. 3.565 refugiats sirians han sigut reallotjats des de Turquia a la UE i s’han destinat 3.000 milions d’euros en ajudes per aplicar l’acord. Un any després, Brussel·les s’aferra a un tracte que justifica amb xifres però que, segons denuncia Amnistia Internacional, “ha emmudit la UE davant els abusos contra els drets humans comesos a Turquia”.

A l’Eurocambra, conservadors, extrema dreta i liberals han impedit, de moment, la celebració d’un debat al plenari sobre la situació dels immigrants i demandants d’asil afectats per l’acord, i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha declarat “incompetent” per jutjar un pacte que consideren “bilateral” entre els estats que l’han firmat. Les institucions europees abaixen el cap per no donar explicacions. Mentrestant, Erdogan prepara el seu cop de poder definitiu. El referèndum constitucional del 16 d’abril preveu instaurar un sistema presidencialista que augmentarà encara més els seus poders. La campanya turca s’ha convertit en un atac polític i judicial a l’oposició governamental que ara, a més, s’ha traslladat a territori comunitari.

Erdogan no tan sols busca el vot de la diàspora turca, també ha començat a expandir la seva caça de bruixes contra les xarxes gülenistes -acusades d’estar al darrere de l’intent de cop d’estat de l’estiu- que s’estenen per Europa. “Els serveis d’intel·ligència d’Ankara estan recollint informació a través de diplomàtics i imams”, explica Melike Janine Sökmen, investigadora del Cidob. Només a Alemanya es calcula que hi hauria uns 100.000 seguidors del clergue Fethullah Gülen. Per això la campanya electoral d’Erdogan al país d’Angela Merkel va molt més enllà de la votació constitucional. El president turc ha volgut fer una nova demostració de poder. Ho ha fet en territori alemany -el país que va redactar i negociar directament l’acord migratori que havia d’aturar l’arribada de refugiats sirians- i acusant Alemanya de “pràctiques nazis” per haver intentat prohibir un dels seus mítings. Ho fa enmig de la polèmica per l’empresonament a Turquia del corresponsal del diari Die Welt, acusat de ser -segons Erdogan-“un agent alemany” que hauria fet propaganda kurda. La tensió entre Berlín i Ankara no ha parat de créixer en les últimes setmanes, a mesura que les enquestes han anat dient que la intenció de vot en el referèndum va frec a frec.

Europa, escenari turc

El govern austríac va advertir al president turc, a principis de mes, que les seves “aparicions de campanya electoral no serien benvingudes en aquest país”. També els Països Baixos, immersos en el seu propi procés electoral -marcat per la força de l’extrema dreta xenòfoba-, han intentat impedir la visita del ministre turc d’Exteriors, Mevlüt Cavusoglu, d’aquest cap de setmana. Europa s’ha convertit també en escenari de la polarització turca.

stats