27/05/2016

Alguna cosa es mou a Polònia

3 min

Caldria girar la vista enrere gairebé 30 anys, fins als dies de la caiguda del comunisme a Polònia, per contemplar una manifestació antigovernamental de 240.000 persones com la que hi va haver a Varsòvia el 7 de maig. Tres setmanes durant les quals els analistes europeus no han parat de deduir, d’intuir i de pressuposar què significa aquesta mobilització pocs mesos després de l’arribada al govern de l’extrema dreta. Tot fa pensar que els 240.000 polonesos enrabiats del 7 de maig -el règim s’escarrassa a dir que només en van ser 40.000- podrien haver escenificat un abans i un després en ple mandat ultracatòlic. I el després podria ser l’inici d’un procés de regeneració democràtica encara a les palpentes, a les beceroles, però real. No sembla, doncs, que el país es deixi empènyer fins al fons de tot del túnel d’involució que el govern Kaczynski té preparat. El primer toc d’alerta de la ciutadania va ser una manifestació prèvia contra el projecte de llei que pretén anul·lar la despenalització de l’avortament, després de diversos retocs restrictius imposats per la jerarquia catòlica des del 1993. En la mobilització de farà dos mesos la gent no es va estar d’exhibir perxes de filferro, l’instrument que utilitzaven les dones per interrompre in extremis un embaràs no desitjat. A Polònia alguns papers comencen a invertir-se: mentre a la missa de diumenge el pecat d’avortar s’equipara a un delicte, al carrer la gent en referma el dret. Un dret que, paradoxalment, va ser un dels pocs que van garantir els comunistes mentre van governar, i que per això -també- eren estigmatitzats i maleïts des dels púlpits. Púlpits des dels quals ara es reivindiquen les bondats del govern ultraconservador.

I posats a trobar analogies potser premonitòries, no passa per alt el joc d’acrònims entre la dissidència del present i del passat. Els 240.000 ciutadans del centre de Varsòvia havien estat convocats pel KOD, el Comitè de Defensa de la Democràcia en què es coordinen diferents moviments socials. Un format que recorda les mobilitzacions del 15-M o les de la Nuit Debout a París. Amb l’afegit que KOD es diu així perquè vol evocar el KOR, el Comitè de Defensa dels Treballadors creat el 1976 per Jacek Kuron i un grup d’antics comunistes decebuts amb el sistema de matriu soviètica. La trajectòria del KOR va ser d’alt risc, de pedra picada, fins a aconseguir connectar amb mobilitzacions socials que van fundar el sindicat Solidaritat. En aquella confluència hi havia catòlics que contemporitzaven amb el règim i que tenien representació parlamentària en el grup Znak, d’on sortiria Tadeusz Mazowiecki, el primer ministre que cohabitaria amb el general Jarzuzelski de president i que nomenaria el fundador del KOR, Jacek Kuron, ministre de Treball. Ara, en una Polònia on l’esquerra socialdemòcrata -de fet, postcomunista- ha esdevingut exparlamentària, el KOD apareix com el possible aglutinador. I no sembla agosarat el pronòstic del diari liberal Gazeta Wyborcza quan anuncia que, si les mobilitzacions s’intensifiquen, la voluntat antidemocràtica del govern Kaczynski -que culpa de tot la Rússia de Putin- començarà a trontollar. A Gazeta Wyborcza saben de què parlen: el seu diari, fundat pel liberal progressista Adam Michnik, va ser editat sota “tolerància governamental” i només com a butlletí per a les eleccions del juny del 1989. Però la derrota dels comunistes a les urnes el va convertir en el primer rotatiu de Polònia.

stats