Posa-m'hi unes cometes, que ens convé denigrar

BarcelonaAixò que les cometes serveixin per a coses ben diferents dona joc perquè els diaris en facin de les seves. En principi, unes cometes indiquen que el que hi ha a dins és una citació literal: és una manera de marcar que aquestes són les paraules exactes. (Que després això sigui veritat són ja figues d'un altre paner.) Però les cometes serveixen també per marcar que una determinada paraula l'estem fent servir fora de la seva accepció habitual o en sentit figurat. 'La Razón', a la portada d'avui, titula: “El Congrés del PP tombarà les «primàries» de Cifuentes”. El rotatiu més rajoiesc dels que es fan i es desfan està en contra de qualsevol qüestionament de l'estimat líder. I per això ho presenta com a via morta. Però el que és interessant aquí és el fet que 'primàries' aparegui entre cometes. No és pas una cita. ¿Què expressen, aleshores? Doncs, per al diari, que allò que es proposa no són unes primàries sinó una cosa que no mereix aquest nom però, vinga va, perquè ens entenguem, ho posarem al titular, només que amb la flor de lis tipogràfica d'unes ortopèdiques cometes. A vegades no saps si hi ha ambigüitat o subtilesa punitiva. Com el passat 2 de gener, quan 'La Vanguardia' titulava: “Puigdemont promet un referèndum «legal» el 2017”. El lector podia tenir el dubte sobre si es volia posar èmfasi en el fet que el president havia pronunciat la paraula 'legal' o bé es marcava que la presumpta legalitat del referèndum ho era de pa sucat amb oli.

Però és a 'La Razón' on trobo més sovint aquest recurs. En les últimes quinze portades l'he detectat ja quatre cops. Aquest dilluns mateix, per exemple, el diari obria amb “Gènova veu amb indiferència la «reaparició» política d'Aznar”. De nou, el retorn queda posat en entredit gràcies a la màgia d'unes cometes oportunes.

És un recurs malauradament cada cop més freqüent en el periodisme. O en el «periodisme», vaja.