El segon partit de la temporada i el segon davant un equip que torna a la Segona Divisió, per sort, no va acabar amb una altra frustració. L’empat d’ahir a Cadis no és res de l’altre món, però com a mínim el Mallorca va saber competir i mai no va girar la cara davant un rival que, futbolísticament, és inferior a l’equip de Fernando Vázquez. Però també ho era el Reus i tots sabem com va acabar.
És evident que hi ha coses que els entrenadors no poden controlar, com per exemple el penal de Company i, més tard, la seva expulsió. El jugador mallorquí no va pair bé la falta que li assenyalaren i que va significar el gol del Cadis. En tot moment se’l va veure nerviós i un poc superat pels constants crits que venien de la tribuna cada vegada que tocava la pilota. En aquest aspecte ja són dos, en dos partits, els jugadors expulsats, i això acaba de començar. Però si, totes aquestes coses, Fernando Vázquez no les pot controlar, sí que ho pot fer a l’hora de fer els canvis. El d’ahir, llevant del camp Óscar Díaz, poc després de marcar el gol, no el va entendre ningú. El jugador va ser dels més destacats abans i després de fer l’empat. Díaz va encaixar esportivament el canvi, però segur que ell tampoc no el va entendre. El seu substitut, el serbi Lekic, no va aportar res i, de moment, se’l veu lent i baix de forma. Va tenir una bona ocasió de fer l’u a dos, però es va enredar i va tudar una bona opció.
La suma del primer punt de la temporada ha arribat per pal·liar la gran frustració que va significar la derrota de fa una setmana a Son Moix, però no lleva que a l’equip encara sembla que li falten els automatismes clau per tirar endavant els partits. Homes com Domínguez, Rodríguez o Culio han d'imposar amb més contundència la seva classe. D’entrada, en els inicis dels partits, es nota l’experiència de tots tres, però a mesura que avança el rellotge sembla que la seva aportació es va minvant. Hem de suposar que és degut que estam a l’inici del campionat, però és evident que el marge de millora és molt gran.
