Membre de MÉS per Mallorca al Consell LGTBI de les IllesAquest dimecres, 28 de juny, tornam a celebrar l'orgull LGTBI recordant els disturbis de Nova York, que varen donar el tret de sortida a les reivindicacions del col·lectiu. La temàtica d'aquest any s'acosta molt a la realitat de Stonewall, ja que varen ser els transsexuals –al cap i a la fi, els que menys hi podien perdre– els primers que es varen enfrontar a la policia, cridant a les barricades. Que Hollywood ens alimenti una altra visió, edulcorada, toveta i protagonitzada per un galant blanc i rosset ja és un altre tema. De la plumofòbia en parlarem un altre dia.
Coincidint amb aquest 28 de juny volia parlar d'un dels grans reptes actuals: la transsexualitat. La tasca que estan fent les associacions en aquest sentit és impagable. Els partits polítics, com MÉS per Mallorca, només poden elevar la veu a altres instàncies, conscients que el discurs i les reivindicacions neixen de dins del mateix moviment LGTBI. Ben Amics i Chrysalis, per exemple, estan realitzant una labor de conscienciació cap a un col·lectiu que és profundament divers: des dels programes de Metges del Món en col·laboració amb Ben Amics fins a la tasca de conscienciació de la transsexualitat a la infància que realitza Chrysalis. La població transsexual és tan diversa que es necessiten línies de treball per a cada problemàtica. I juntament amb la feina de les associacions, nosaltres, els partits polítics, hem de posar tota la nostra capacitat legislativa cap a la comunitat LGTBI. La llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia és una bona mostra de llei valenta i compromesa que ha posat en marxa aquest govern d'esquerres de les Illes.
Malgrat que el repte a l'àmbit polític és complex, MÉS per Mallorca hem optat per fer una reivindicació clara de la "T" i sumar-nos a l'orgull LGTBI amb una pancarta amb el lema és "Al meu cos, autodeterminació". Per a nosaltres és important el que implica aquest concepte. L'autodeterminació dels cossos i de gènere hi ha de ser un principi bàsic, ja que l'heteropatriarcat ens vol callats. Imposa les seves normes, la seva afectivitat, i fins i tot les seves pràctiques sexuals centrades en el coit, i nosaltres LGTBI hem d'estar callats. En el binomi que ells defensen, nosaltres defensam l'autodeterminació de la persona, ja que només ella és propietària i titular del seu cos. Tan important és l'autodeterminació del cos de la dona –fa molt poc hem vist com certes institucions volien apropiar-se del dret que tota dona té sobre el seu propi cos embarassat– com els cossos LGTBI que volen donar l'esquena a una societat que mai els ha reconegut i que, a hores d'ara, està començant a donar una carta de naturalesa als LGTBI. El que volem canviar és la realitat que, fins fa poc temps i en paraules de l'artista Pepe Espaliu, era “un mundo paralelo, construido a partir de nuestro peculiar modo de entender sus leyes, sus instituciones, sus creencias y su forma de concebir el amor”. Estic segur que amb una feina conjunta de les associacions LGTBI i els polítics d'esquerres –dels de dretes, no esper gaire cosa– la realitat serà ben prest molt diferent i més inclusiva.
