La Conselleria d’Educació ha decidit suprimir el Batxillerat nocturn de l’institut Ramon Llull. A Ciutat fins aleshores eren dos els centres que impartien aquest tipus d’estudis: l’institut Politècnic –el Batxillerat de ciències– i el mateix institut Ramon Llull –el Batxillerat de ciències socials i humanitats–. Ara es vol concentrar tot al Politècnic; a excepció del d’humanitats, que únicament es podrà cursar a distància. La raó que s’ha donat per justificar la decapitació “del nocturn” ha estat una gens humanista “optimització de recursos”. Així mateix, l’Administració ens ha il·luminat dient que s’estudiarà el perquè del descens de matrícules –els darrers quatre anys ha baixat un cinquanta per cent– que ha provocat la decisió terminal.
La prudència, per qualque cosa la dita popular creu que és la mare de la ciència, aconsellaria com a més convenient haver analitzat primer les causes del descens d’alumnat i després prendre una decisió. Ho fan al revés: primer actuen i després n'estudiaran les causes. (“Dispara i després demana!”). Esperem que aquest mateix criteri no l’apliquin altres conselleries. Per exemple, la d’Agricultura o la de Sanitat, el resultat seria arrabassar tots els ametllers o donar per terminals algun tipus de pacients abans de conèixer la causa de la seva malaltia. D’un cop de ploma es vol acabar en seixanta anys d’uns estudis –per cert, instaurats per un deixeble d’Ortega i Gasset, el filòsof i lul·lista Josep Font i Trias– que s’adreçaven a gent treballadora que no els podia cursar en hores de jornada laboral.
Joves que impel·lits per la necessitat o enlluernats pels diners d’un sou “fàcil” que els oferia el sistema productiu abandonaven els estudis i al cap d'uns anys s’adonaven que sense la formació adequada no podien progressar. Tornaven a l’institut per reemprendre el que havien deixat. Una decisió gens fàcil i plena de coratge, que necessita la tutela d’uns docents que els aconsellin i animin en el nou repte i uns companys de classe amb els quals compartir penes i esforços. Això únicament ho pot donar una aula, en la presència física i real d’alumnes i professors. Sense aquest complement, possiblement, molts d’ells no haurien trobat la força i la capacitat per continuar i sortir definitivament de la lacerant estadística del fracàs escolar.
No sé quins són els factors exògens al sistema educatiu que han pogut produir la disminució del nombre de persones matriculades. Tampoc no crec que l’ensenyament a distància, que s'insinua com a alternatiu, hagi estat la causa de la disminució d’aquest tipus d’alumnat. Però bé, i torno a la prudència, el que un hauria de sospitar i investigar és si el sistema emprat en classes nocturnes, especialment quan comença la temporada alta turística i hi ha una major oferta de treball, és el suficientment flexible per ajustar-se a les exigències laborals actuals, agreujades per la crisi. Si de l’anàlisi del sistema es conclou que pot millorar, llavors “l’optimització dels recursos” no passaria per suprimir els cursos, sinó per adaptar-los a les necessitats reals de l’alumnat.
No deixa de cridar l’atenció la particular consideració de les assignatures d’humanitats, que només es podran estudiar pel sistema d’ensenyança a distància. A qui interessa Aristòtil, Kant o Heguel? Sí, el pensament crític? Millor a distància i, molt especialment, lluny de la gent treballadora. Però, tornant a l’optimització de recursos, en aquest cas una versió equivocada del principi d’eficàcia administrativa (que no es valora en diners, sinó en resultats i compliment d’objectius), interpreto que no es fa referència als recursos que es destinen a l’ensenyament de joves que volen superar-se i fugir del fracàs escolar, ni tan sols als recursos de l’institut Ramon Llull, sinó als recursos de la borsa general de la Conselleria. Aquests són escassos i, per tant, s’ha de prioritzar (un principi en el qual tots podríem estar d’acord); però, per ventura, la lluita contra el fracàs escolar i l’exclusió no és una qüestió prioritària? Molt més per un govern d’esquerres sorgit de l’impuls d’una mobilització sense precedent en el món de l’educació.
Amb relació a la borsa dels pressuposts, les últimes setmanes s’han donat missatges contradictoris. Parlant d’educació, s’ha dit que la nova facultat de medicina s’hauria de finançar amb partides ja existents. I, del “projecte estratègic” de la nova facultat de medicina, que no implicaria cap tipus de retallada. No afirmo ni poso en dubte el valor estratègic dels estudis de medicina, com tampoc no posaria en dubte el valor estratègic de millorar certs indicadors negatius en l'ensenyament universitari. No obstant això, la coincidència en el temps i la idea d’optimitzar recursos (escassos) fa inevitable corelacionar la facultat medicina i el Batxillerat nocturn. No per la quantia econòmica, sinó per pedagogia de l’interès públic.
