I AQUÍ
Opinió 11/03/2017

Bauzá o Company, ensurt o mort

i
Ferran Aguiló
2 min

Fer memòria és imprescindible, especialment quan hem de navegar entre missatges polítics. Quan falta una setmana per al congrés en què s’ha de decidir qui comandarà en el PP de Balears, convé recordar quan Bauzá era el bo o el menys dolent, perquè Delgado feia por. Tots aquells que pretenien tenir ànima regionalista s’uniren cofois al darrere d’un José Ramón que parlava poc, només allò que era suficient per no coincidir amb el seu adversari. La història es repeteix, com sempre passa quan no canvien ni lloc ni circumstàncies. Eren a l’oposició, aquells que havien crescut a l’ombra del predecessor, Jaume Matas, se sentiren prou forts per rebutjar-lo i prou dèbils per necessitar vendre l’ànima al possible guanyador, i hi havia dos candidats que parlaven com si els diferenciàs la ideologia, encara que només se’ls pot reconèixer per la personalitat. Són tarannàs diferents, però, a l’hora de governar el partit, es necessitaran tots, i es tindran; segur, com sempre. Vist des de la memòria, tornam a fer bo l’acudit d’ensurt o mort? Triar-ne un és fer voluntari acte d’oblidar que són iguals, que tenen el partit com a instrument per projectar l’ego, i el partit existeix per protegir els interessos de sempre: els de l’Espanya uniformadora i els que d’antuvi se n’han aprofitat i continuen aprofitant-se’n. I ara mateix, aquests interessos tenen una urgència a Catalunya, que amb l’envit sobiranista els posa en perill. És per això que el discurs sobre el català ja no s’assembla al del PP de Cañellas, el que va fer possible el consens de tots els partits. Des del prisma madrileny, on s’ajunten ambdós candidats sense esquerdes, el reconeixement de la identitat s’ha demostrat perillós per als seus interessos. Impossible negar que parlam diferent que a Castella. Per tant, diluir en microdialectes el que ells consideren la perillosa tribu és l’únic que se’ls acudeix per destruir-la. No saben argumentar a favor de conviure: no tenen antecedents.

stats