Que tenim un territori limitat i finit és evident, però a vegades sembla que ser d'una illa no ens ha marcat del tot perquè ens pensam que la seva extensió és infinita o, si més no, immune a la destrucció i al caràcter faraònic d'algunes de les nostres infraestructures.
Qui no hagi patit un embós amb el cotxe de camí o dins Campos mateix, és que no ha passat un estiu a Mallorca. És cert que cada any va a més, que la coa cada vegada és més llarga i les marxes que posam, cada vegada més curtes. I també és cert que és un focus de conflicte i inseguretat, perquè no és una carretera que estigui preparada per suportar la càrrega de desenes de milers de cotxes ni per suportar la curtor humana dels avançaments imprudents. El problema, però, ve quan l'actual Consell Insular de Mallorca, responsable de les carreteres de ca nostra, presenta com a desdoblament una proposta que, al cap i a la fi, és allargar l'autopista. Vull afirmar i recalcar que sí, que amb el canvi de govern, senyores i senyors, la nostra exigència va augmentar, perquè l'escenari que se'ns plantejava era de canvi real i, en certa manera, d'arrel.
Permeteu-me que dubti que una infraestructura de 42 milions d'euros (més els seus sobrecostos), que arrasarà 32 hectàrees i gairebé 2.000 arbres i expropiarà 222 finques no respongui, precisament, a un canvi real i d'arrel ni a la feminització de les inversions i les infraestructures, tal com afirmava MÉS per Mallorca al seu programa electoral a proposta dels joves del partit. Per ventura podria admetre que respon més a una reconversió d'infraestructures “sobredimensionades”, tal com deia el PSIB al seu programa. Podem no en deia res, de carreteres, però un corrent del partit ja ha alçat la veu en contra de l'obra. Ja sé què em direu: que és que han reduït milers de metres quadrats de construcció i ciment i està molt bé. El problema és que ara era l'hora de no conformar-se de maquillar macroprojectes del PP, sinó de dur a terme “projectes que donin resposta a les necessitats reals i més urgents de la població, pròxims a ca seva, sense necessitat de grans desplaçaments i sense grans consums materials, econòmics ni energètics”. No ho dic jo, que també perquè hi estic d'acord, ho deia MÉS per Mallorca. Amb aquestes propostes, com voleu que l'exigència no estigui a l'altura? Les preguntes són moltes: no seria suficient arreglar la carretera i adequar-la sense aquest desgavell de milions i de ciment? Per a qui és, realment, aquesta obra: per a les persones residents o per a qui ens visita? És un bon camí per reduir l'impacte del vehicle privat en una illa amb 815 cotxes per cada 1.000 habitants?
Les carreteres que no van enlloc de la cançó d'Antònia Font em fan pensar en una imatge decadent i ruïnosa, i no puc evitar pensar que serà la imatge de les nostres grans infraestructures quan el turisme deixi de mirar cap a ca nostra. Si continuam construint infraestructures per sostenir models perversos i destructors, aquests mai no ens deixaran respirar perquè cada vegada reclamaran més i més. I avui són 8 quilòmetres de malanomenat desdoblament, però demà serà el Segon Cinturó i Mallorca agonitzant i vomitant ciment, i asfalt per tots costats. Això sí, ens haurem estalviat 1 minut i 48 segons per arribar a Campos. Fantàstic, no?
