I AQUÍ
Opinió 25/02/2017

Conèixer les institucions per respectar-les

i
Ferran Aguiló
2 min

No és espai suficient per a una anàlisi profunda dels límits de la llibertat d’expressió, tal com la consellera Costa afirma que existeixen. Per avui, acceptaré com a bones les tesis de la portaveu governamental, resumides en “la llibertat d’expressió no empara totes les expressions”, i demanaré als que afirmen això si la paraula més gruixada, inconvenient, punyent i insultant mereix un sol dia de presó. De tres anys i mig, ja ni en parlam perquè és quatre vegades més del que acaben de sentenciar per a un verro que apallissà una dona en el portal de ca seva. Supòs que els defensors dels límits basen el discurs en el respecte necessari a les institucions, fins i tot a la tradició que ha configurat determinada societat. Tancar a la garjola un ‘opinador’, amb ritme musical o sense, només pot servir per escalivar els seus conciutadans, que potser arribin a témer les institucions sense respectar-les, en un exercici propi d’autocràcies. Per respectar unes institucions és imprescindible conèixer-les, així que una condemna adient per a un ‘insultador’ a la corona seria llegir la història. En un país normal, evidentment. A Espanya, llegir la història dona pocs arguments a favor del cap d’Estat i dels seus consanguinis predecessors. Tampoc no en dona l’Estat en si, capaç d’expulsar qualsevol col·lectiu que hagi volgut ser generós amb la pàtria (jueus, afrancesats, republicans, joves d’ara). A més, si la llegís alhora que la dels països que tenen més buides les presons i més plena l’autoestima, veuria que aquí mai no s’ha guillotinat un autòcrata però tenen l’exclusiva d’haver afusellat un president democràticament electe. Definitivament, per condemnar l’opinió, la presó és millor que la història.

stats