CORRENTIA
Opinió 11/03/2017

Conflictes a l’horitzó de Company

Guillem Frontera
2 min

“No hi ha una fórmula segura per a l’èxit, però sí que n’hi ha una per al fracàs: intentar agradar a tothom”. Ho va dir Nicholas Ray, qui parlava amb l’autoritat afegida del fracàs. Si voleu afinar encara més aquesta autoritat, tingueu present que arribà al fracàs americà procedent de l’èxit americà: un cas que presenta analogies significatives amb Scott Fitzgerald. Des del fracàs, es projecta una llum especial sobre les coses que en ressalta escletxes per on passa una veritat fina, punyent, que no traspassa les trossades grosses de l’èxit –ni s’hi filtra.

No crec que la política del país pugui absorbir les subtileses d’aquests dos artistes. Tret d’uns casos comptats i coneguts, els nostres polítics no es desvien dels argumentaris que els proporcionen les centrals dels seus partits per emmotllar-los el pensament en una uniformitat. Lluny de l’assumpció del risc que predicava Nicholas Ray, els partits programen per agradar a tothom. Com que aquest tothom és inassolible, calen com més kilòmetres de xarxa millor.

Ja fa temps que la ciutadania viu sota el jou d’haver de triar entre el dolent i el pitjor. Els polítics no ens ho agrairan mai, al comú de la gent, perquè és possible que no siguin conscients del desgast que suposa haver de destinar tanes energies a esbrinar la qualitat de les diferents mediocritats en joc. Conec algú que, fa un parell de mesos, defensava Pedro Sánchez, tot i considerar-lo un polític sense la talla per optar a qualsevol forma de govern. Això té un preu, un preu que potser no s’endevini de portes a fora, però que causa estropells irreparables a l’ànima –potser també al cor– de les persones.

Aquest amic ara em diu que toca defensar, enmig de tot, en Gabriel Company, perquè la possibilitat que governi la regió balear no és una situació inimaginable. I que seria o ell o en José Ramón Bauzá, empès per Delgado, Nigorra et al. Uf, va dir ell. I no hi ha ningú més? A la dreta “popular” mallorquina, no.

Però Company ha tingut la primera reunió sobre la llengua no amb la UIB, sinó amb representants de la Fundació Jaume III, que no són dialectòlegs, sinó dialectalistes. Sí, però sense qüestionar la unitat de la llengua. O sia, vol agradar a tothom. Però no ha començat bé: no especifica si vol fomentar el sineuer o el pollencí.

stats