Opinió 08/04/2017

Estroncada la vena de la cultura a MÉS

Guillem Frontera
2 min

No era menester tant de temps –tanta perspectiva– per diagnosticar el fracàs del bloc de Transparència, Cultura, Etc. que estava en mans de MÉS. Ara la seva veritable naturalesa ha guanyat la superfície com a efecte col·lateral de pràctiques presumiblement legals i certament 'non sanctas'. En mitja legislatura, els econacionalistes han cremat dues conselleres –encara no sabem per què es va destituir Esperança Camps, però ho comencem a sospitar– i no han estat capaços d’organitzar una política cultural ni de fer entenedors els seus continguts més enllà del suport decidit i encomiàstic al món del còmic.

Aquest fracàs és el de tot un partit –uns partits– que molta de gent havia votat amb la seguretat que la cultura era la seva carta de batalla, l’eix entorn del qual giren totes les coses, i no un simple reclam electoral, una referència a la història del partit –possiblement, Damià Pons ha estat el millor conseller dels governs autonòmics.

On és aquell partit que hauria d’haver revolucionat el to cultural del país després d’aquests anys de barbàrie ‘popular’? Per on, quan i per qui s’ha estroncat la vena política per la qual corria la sang de la cultura? Si no és amb la cultura, com es construeix un país com el nostre?

I és tan clar que no han sabut pilotar la recuperació i el canvi cultural, és tan clar que hi ha uns errors de base, elementals, que quasi no paga la pena destriar les raons del caos. Tot el que ara es pot dir ja s’havia anat dient quasi des del primer dia, sobretot des de la destitució d’Esperança Camps –per què?, tenim dret a insistir–. Les respostes –mai les explicacions– s’expandien a través de xarxes socials: escassos caràcters i més escassa capacitat de convicció.

No es podran queixar els econacionalistes perquè ha estat gent del PSIB qui ha reordenat l’escenari per mirar d’acabar la legislatura sense la sensació de derrota, d’insuficiència i d’incapacitat que dominava els darrers temps. I no es podran queixar perquè militen a les pròpies files nacionalistes les persones més capacitades que hi ha al país per fer de la cultura l’element central de la vida pública illenca. Per què n’han prescindit és una pregunta que ara comença a balbucejar respostes.

I què diríem de la transparència de Transparència, l’altra pota de MÉS?

stats