OPINIÓ
Opinió 15/11/2016

La Història, mestressa de vida

2 min

Diu així: “Algunes persones que es creuen, o volen semblar, instruïdes i llestes solen repetir sovint que la història és mestressa de vida i que l’home aprèn molt de l’experiència. Som historiador de professió, però més de quaranta anys d’estudis i d’investigacions històriques m’han persuadit que aquesta convicció ingènua fa aigua per tots els costats i que l’ésser humà no aprèn res de res ni de la seva experiència personal ni de la dels seus consemblants, tant si és col·lectiva com individual, i continua, per tant, repetint amb tossudesa monòtona els mateixos errors i idèntiques maldats, amb conseqüències destructives per al progrés humà”. El gran expert en comportaments humans que fou Carlo M. Cipolla sap de què parla.

Fa pocs dies, servidor presentava a Badalona el llibre de Marcel Riera que va obtenir el darrer premi Ciutat de Palma de poesia, posat sota l’advocació de Joan Alcover. El llibre es titula, com recordareu, 'Occident' (Ed. El Gall), i és un viatge moral pels llocs d’aquesta part de la Terra on la història ha dipositat el seu alè en forma de testimoni cultural.

És un llibre admirable, com ho és el món del qual es nodreix, però aquest mateix món, Occident, també genera cada dia més grups que ostentosament fan la salutació feixista, braç alt, llueixen insígnies nazis o es tornen a posar caperutxes. I aquest retorn a la barbàrie atorga avantatges electorals. S’ha recuperat el vell argument de l’amenaça del comunisme, també a països que no han patit la salvatjada estalinista i sí la brutalitat feixista. Hom ataca sistemàticament els pilars de l’Estat, i així és com tota una sèrie de líders polítics connecten amb la part més obscura de les seves societats. El dictamen de Cipolla és demolidor, però se n’ha d’admetre l’alta dosi de veracitat si pretenem aprendre alguna lliçó de la història.

stats