En més d’un any i mig no he trobat ningú que em parli bé de la política cultural de l’actual Consell de Mallorca. La inacció podria resultar innòcua si no parlàssim d’una qüestió sensible, estratègica per a aquells governants que es vulguin autodefinir d’esquerres. En el cas que ens ocupa la inoperància és dramàtica, asfixiant, demolidora, barroera... i començ a pensar que no està exempta de mala llet.
Ho deia Mariantònia Oliver en una entrevista publicada fa unes setmanes en aquest mateix diari: “Sembla que l’objectiu del Consell de Mallorca sigui enfonsar-nos”. La persona que més ha fet per la dansa als darrers anys parlava clar i rebia el suport dels col·lectius de creadors, i de les companyies. Aquest mateix diumenge, Marta Barceló, un altre referent de les arts escèniques, parla directament de “boicot” de la institució als artistes i, allò que és més humiliant per al departament de Francesc Miralles, compara la gestió d’aquest amb la de l’Illenc del Govern.
Funcionaris inútils, polítics incapaços i una matèria que, segons els partits, no dona vots: la tempesta perfecta, que durarà mentre els dirigents de ‘la cosa’ tinguin més por d’un cap de servei que uns professionals capaços d’omplir teatres.
El darrer episodi de la desvergonya es conjuga en una proposta absurda per recuperar el Circuit d’Arts Escèniques de Mallorca integrant-lo en un paquet, més absurd encara, que aplega totes les activitats ‘culturals’. Miralles i el seu equip pretenen repartir una partida de misèria entre els ajuntaments i que aquests decideixin si volen teatre digne, una actuació del Casta o una exposició de mandales. No dubteu sobre què triaria la majoria. Ens estalviarem els comentaris del vicepresident per justificar el fons de l’aberració. Quant a les formes, basta dir que la ‘transparència’ dels mandataris mallorquins és tan ciclòpia que quan es va informar els afectats de la proposta ja no tenia marxa enrere. Bravo.
La setmana tràgica del PP arrela en l’excés de testosterona dels dos candidats a presidir el partit. Bauzá i Company rivalitzen en tot excepte en propostes ideològiques (perdó), que quan falten sis dies perquè comenci el congrés encara no han comparegut. De moment, el combat es limita a agressions verbals a les xarxes socials, filtracions de notícies de fa anys als mitjans i gestos més o menys ridículs. Un, la foto de presentació del lema de Company.
Darrere l’originalíssim ‘Feim ppartit’, es veu l’exconseller flanquejat per dones de la formació. El feminisme de l’aspirant acaba aquí. A les files següents una trentena d’afiliats... el 90%, homes. El maquillatge té els seus límits. Dit això, cal reconèixer l’encert del ‘presidenciable’ a l’hora de triar el seu secretari general. Toni Fuster era una de les millors opcions possibles.
PD: Mentre el Consell de Mallorca es perd en debats estèrils sobre quan celebrar una diada que ningú coneix ni vol conèixer, la ignomínia de la Feixina continua dreta.
