ELS ESCRIPTORS QUE M'HAN ESTIMAT
Opinió 05/02/2017

Lewis Carroll

i
Joan Guasp
4 min

Amb or i diamants està gravat el nom de Lewis Carroll dins el meu cor. I això que quan el vaig conèixer ja em pensava estar de volta de tot. La ingenuïtat de la dècada que va dels vint als trenta anys ens aporta aquests sotracs emocionals. Jo havia sentit parlar molt d’aquella 'Alícia en terra de meravelles', però no havia tingut mai l’oportunitat de llegir-la. Així i tot, la meva vida corria en paral·lel a ella. Jo pensava com ella i sentia com ella. Fins que un bon dia ens trobàrem l’un a l’altre. Feliç encontre!

Aquella Alícia de deu anys, amb les seves preguntes innocents i el seu comportament natural, era alhora molt singular i em sorprenia a cada passa que feia. Quan obria la boca era per dir alguna bestiesa enginyosa o per demanar algun coneixement inusual. La història era contada sense semblar que volgués sorprendre el lector, sinó que tot el que passava fos lògic i convencional. Però no ho era. Era tot el contrari. Jo 'flipava'. Què dirà a la frase següent? Què farà a la propera pàgina? Era extraordinari el que passava en aquell llibre. No m’ho podia creure. Com podia ser que a una nina tan petita li passassin aquelles coses, com podia ser que li ocorreguessin aquells fets? El plaer de la lectura, la tendresa dels personatges, la dolenteria d’uns altres, l’enorme estupidesa d’uns pocs, la gran intel·ligència i el gran enginy de la protagonista, per molt que sovint ella mateixa se sorprengués de tot el que l’envoltava. Es veu que m’havia ficat en un territori màgic i enlluernador. Tan màgic i enlluernador que no n’hauria volgut sortir mai. Per això és que el llibre 'Alícia en terra de meravelles' és el llibre més rellegit de la meva biblioteca particular. Tinc desenes d’exemplars d’aquesta joia literària: en català, castellà, francès i, naturalment, anglès. Tinc desenes d’edicions il·lustrades per molts artistes del dibuix i la plàstica que s’han enlluernat com jo davant aquest tresor de les lletres universals. Llibres vells i llibres joves, llibres llegits nombroses vegades que tenen ja les pàgines grogues plenes de petites mossegades de peixets de paper, i llibres desplegables i acolorits des de de fa més d’un segle fins al dia d’avui. Una veritable col·lecció d’Alícies meravelloses.

I tot és degut a la prodigiosa imaginació d’aquell clergue anglicà, tartamut i empegueïdor, tímid fins al moll de l’os, elegant i discret, educat i cerimoniós que, amb un carro i una mula, i un equip fotogràfic, es passejava per les dreceres de la seva terra nadiua cercant nines de vuit a dotze anys a les quals pogués fotografiar. Perquè Lewis Carroll va ser tan bon fotògraf com escriptor. La fotografia de la petita Alicia Liddell, vestida d’innocent pidolaire, recolzada a una bardissa vegetal, és una de les millors imatges de la història de la fotografia infantil.

Però és de literatura que estic parlant, encara que tot plegat ho sigui. La història d’aquest conte preciós comença l’horabaixa de dia 4 de juliol de 1862 quan Lewis Carroll, acompanyat del seu amic, el professor Duckword, i de les tres germanes Liddell, anaven en barca pel Tàmesi. Abans que el sol fes baixada, Alice digué a Carroll: “Conti’ns un conte”. El relat màgic a terres meravelloses sorgí com un encanteri i tots ho celebraren amb cants i alegria. El conill blanc saltà del no-res i es ficà dins un cau on passaven les coses més extraordinàries.

Encara que aquell conte va trigar uns tres anys a ser publicat, malgrat que tots els que el llegien animaven el seu autor que no el tingués més temps ocult, fou un èxit immediat. I fins avui, que s’ha traduït a totes les llengües del món i se n’han fet il·lustracions de tots els gustos, radionovel·les, pel·lícules en tots els formats, fins i tot versions per a psicòlegs, filòsofs i matemàtics i grans empresaris.

Al meu parer, la gran difusió i la gran estima de què disposa aquesta historieta carrolliana és el sentit del joc que incorpora, la polissonada que amaga. L’esperit lúdic d’'Alícia al país de les meravelles' és l’esperit humà universal. Lewis Carroll va entendre a la perfecció que els homes hem vingut al món a jugar, i això és el que va fer ell amb ell mateix i amb tots els que l’envoltaven, tant quan escrivia com quan fotografiava o quan es comunicava a través de cartes amb els seus petits corresponsals. 'Alícia al país de les meravelles' és un acte d’amor al joc de la vida. Potser per al lector adult es fa més evident encara en la continuació d’aquell conte extraordinari: 'Alícia a través de l’espill'.

Però no només acabà aquí la gran aportació de Lewis Carroll al món de l’art en particular i de la vida en general. 'La caça de l’Snarck' és un llarg poema en què es conjuguen totes les delícies poètiques d’un cervell privilegiat. 'Sílvia i Bru' és considerada una història farcida de diàlegs sorprenents i enginyosos. També va escriure breus assajos sobre matemàtiques, sobre lògica, sobre art, que constitueixen un altre tresor. Encara que Lewis Carroll no hagués escrit la saga d’Alícia, seria considerat un dels grans poetes i literats més destacats de l’univers. I tot perquè va saber estimar fins estimar-nos a tots nosaltres.

stats