SI AIXÒ ÉS GUERRA...
Opinió 05/05/2017

L’hostessa balear

i
Xisco Nadal
3 min
Hostesses del Comte de Godó. / ARA

Aquest dilluns, gràcies a 'El matí de Catalunya Ràdio', aprenguérem una cosa: les dones passen fred. El testimoni que poguérem escoltar d’una de les hostesses del trofeu Comte de Godó feia empegueir. No pel que contava Raquel Muñoz, així nomia ella, quan va relatar al món que l’havien feta plorar de fred perquè no li permeteren posar-se una trista jaqueta, sinó per la indiferència que va suscitar el seu patiment a peu de pista. El capitalisme, aimats lectors, té les seves regles i, si no t’agraden, n’hi haurà 100 darrere teu que faran veure que sí.

Que les dones també pateixen fred és una realitat fisiològica que no tothom té igual d’interioritzada, com, per cas, els patrocinadors del torneig de tennis. Però no passa res. La polèmica ha durat dos dies i dos comunicats de premsa amb excuses de mal pagador i tira milles. Ara ningú sabia que les dones passen fred i ningú les obligava a estar allà fent feina. Potser no. Però, quan has de dur un jornal a casa per poder arribar a final de mes, les penes tenen un altre color –color merda– i menges morena.

I, per rematar, el final d’aquesta història es resumeix en el fet que Raquel, una estudiant de periodisme que pagava les seves despeses extra fent d’hostessa, no tornarà a fer feina per haver piulat. Han passat segles i el jou contra la dona continua essent el mateix: deixa’t fer i boqueta tancada, si no vols tenir problemes. La marca de refrescos ja està a una altra història. I el proper torneig ja deu estar posant en marxa la maquinària perquè arribin noves hostesses amb roba tèrmica. I mentrestant, Raquel a les files de l’atur meam si escaliven les properes candidates a queixar-se.

D’altra banda, ja sabeu que el meu cap fila quan no toca i dimarts durant la tertúlia del '5 Dies', el nou magazín d’horabaixa d’IB3 Televisió, l’hostessa acomiadada hi va entrar per telèfon i vaig experimentar una de les meves epifanies: Balears és l’hostessa del país anomenat Espanya. Des de Madrid es pensen que no tenim fred i que no tenim dret a piular. El tractament que rebem fa temps que ha traspassat els nivells colonials. I cada dia ens envien més mostres que només servim per produir riquesa i no per gaudir-la. Aquesta setmana, sense anar més enfora, el PNB –sí, el mateix PNB que fins fa dos dies era ETA– ha pactat els pressupostos generals amb Rajoy i la seva bonhomia ha estat recompensada amb el #Cuponazo, no el dels cecs de tota la vida, sinó el del finançament que ja ens agradaria tenir a tots els illencs. Fins ara els que ens governaven predicaven que tota la pell de brau s’havia de regir per les mateixes normes però quan fan falta vots, i sobretot pressupost, com va dir Grouxo Marx, “aquests són els meus principis, si no us agraden, en tenc uns altres”.

Perdonau que torni a una de les meves dèries amb el tren, però mentre qualsevol padrí de Mallorca ha de fer transbordament per anar de Marratxí a Manacor perquè l’electrificació no arriba fins al final de la via, o hom veu com descarten que el nostre tren arribi fins a Artà perquè la broma ens sortiria per una picossada, els bascos, fent el nyeu-nyeu però amb una política exterior que sap per on va, han aconseguit que l’AVE arribi fins a ca seva.

I, per si no hi havia brou a bastament, dues tasses ben plenes: els anglesos ens han adulterat el nom de la sobrassada. La famosa desconnexió britànica encara ni ha començat i ja som la primera víctima col·lateral del #Brèxit. I fins aquí podem arribar. Sincerament, hi ha setmanes que no sé quin missatge ens està enviant l’univers. Seguiré a l’aguait.

stats