SI AIXÒ ÉS GUERRA...
Opinió 14/04/2017

Lletres i ciències

i
Xisco Nadal
2 min
Lletres i ciències

Les compareixences, aimats lectors, són com els orgasmes. Potser tu et penses que has fet un ou de dos vermells tot regalant al teu company (o companya) d’horitzontalitat el més gran dels plaers, quan en realitat aquest cohabitador (o cohabitadora) hipotètic del teu llit no ha sentit el pessigolleig promès i el que vol és cantar-te, mentalment, això sí, allò d’“hace tiempo que no siento nada al hacerlo contigo”. La serotonina governamental no afecta tothom de la mateixa manera i el punt G polític és molt voluble i depèn sobre manera de l’estat de les enquestes i del que convengui al partit en cada moment.

Com que sou vius com centelles, sé que heu posat cara i nom de polític balear als protagonistes de la metàfora del paràgraf anterior. Biel Barceló, escrit amb doble B de #Boabdil, no ha convençut un dels membres del seu #TrinomiPelCanvi i aquesta Setmana Santa les primeres autoritats de Balears estan vivint, mai més ben dit, la seva setmana de passió particular. Esperem, pel que pot afectar Bel Busquets, que el malastruc de la doble B no s’encomani i s’aturi amb el vicepresident. No vull ser au de mal averany, però us record que Podem ja va viure el seu viacrucis amb els noms acabats en -as i dos d’ells (Seijas i Huertas) fa estona que dormen el son dels justos a la banqueta del grup mixt.

Però tornant al tema orgasmes, Alberto Jarabo sembla no haver-ne tengut prou amb les dimissions i destitucions que ja hi ha hagut i reclama un nou conveni regulador perquè els #AcordsPelCanvi sobrevisquin. En tota relació de parella, ja sigui de dos, de tres o un 'ménage à cinq', la confiança, traduïda aquí en ‘transparència’, és molt important. I no hi pot haver res pitjor per al futur de la relació que falli la conselleria que la porta al nom.

Permeteu-me un incís, amb la #Yenca –o amb la #Conga– de noms que hem viscut sense haver arribat a l’equador de la legislatura començ a pensar que el canvi que ens prometeren no passava per la defenestració de José Ramón Bauzá, d’això ja s’han encarregat els seus, sinó que el canvi era més aviat físic i ens estaven avisant que no passaríem ni mig any amb la mateixa composició de govern. Però que ningú pateixi. Davant la tempesta no sé si perfecta, Francina I de Balears, la reina d’aquest trinomi magnatari, pot governar tota sola, que per qualque cosa és inquera i té comandera –ja sé que enyoràveu aquests rodolins dignes de les pitjors lletres de #Mecano–.

Mentrestant, el #ThinkTank de MÉS ha volgut copsar la temperatura d’afiliats i simpatitzants i la cosa està molt dividida. Basta que pegueu una ullada al Facebook de Fina Santiago per veure els esforços que la companya de Barceló ha hagut de fer per defensar-lo. Els tords volen baixos al carrer d’Antillón i tornam a trobar-nos a una cruïlla en què toca triar entre allò dolent i allò pitjor.

I per acabar, un reconeixement a Carme Riera. Aquesta havia de ser la seva setmana i la celebració del seu honoris causa ha quedat totalment diluïda per mor de la cobdícia i la poca vergonya d’un duo d’investigadors. Per això, us diré adéu amb un consell, alerta amb les panades i els crespells, i ‘deixant-vos la mar com a penyora’.

stats