Els balears, una vegada més, hem arribat tard a la festa. Quan a la fi havíem aconseguit aquesta fita cabdal per a les nostres vides com era obrir al públic un parell de dies l’any els jardins de Marivent, #LasCampos estrenen 'docureality' la mateixa setmana i mostren a tota l’audiència planetària la seva casa, la seva piscina, el seu àtic, les seves arrugues i, ja que xerram de jardins, els seus xiprers. Conclusió: a l’era de Twitter, la novetat dura menys que un 'amargo' manacorí a ca nostra i, malgrat els anys de lluita dels econacionalistes, la notorietat de l’'affair' Marivent s’ha esvaït més aviat que el batut de cacau de #NaTerelu.
Ja sé que en llegir això encara quedaran onze dies per poder donar per liquidat oficialment aquest mes d’agost i, per extensió, l’estiu balear. Però tenc la sensació que, tot i que cada dia ens recorden que tenim gent per vendre i regalar, enguany ha estat una canícula de #Patató. No hi ha hagut grans noms per a la posteritat més enllà de Paris Hilton. 'Ubi sunt' aquells estius que ens visitaven Madonna, Mariah Carey i Bruce Springsteen amb només tres dies de diferència? La pressió humana no només ens ha deixat fora aigua, també ens ha deixat fora glamur. Ai las!!!
Per això, enguany, que no hi ha hagut 'despacho' reial perquè encara no tenim govern, agraesc ferm la roda de premsa 'casual style' de Biel Barceló i les fotos de Fina Santiago davant la porta del palau reial (així, en minúscules, perquè només fa referència a una construcció fortificada on viuen reis, no al carrer de Ciutat) en un intent infructuós de tornar-nos la lluentor perduda. O no era aquesta la seva intenció?
Hi ha #PlaersDeMaVida a la balear que diuen que com que el nostre govern no pot oferir res de substancial, ens regala aquestes engrunes de populisme i així tenim la sensació que a qualque cosa “dedican el tiempo libre”, com cantava Perales. Tot són opinions. No sé vosaltres, però la meva vida és ben diferent des que sé que tendré un parell de mesos d’hivern (mai per Pasqua o a l’estiu, no fos cosa que coincidíssim amb na Pecu) per poder fer un pícnic als peus dels llimoners de dona Sofia. Si descomptes Champs Élysées i Central Park, posaria messions que seran els jardins més citats de la globosfera i aviat l’IEB els oferirà com a escenari natural per potenciar una mica més, si cal, les Balears com a plató de cinema.
Només hi veig un emperò: el cost de tenir oberts els jardins uns mesets cada any –entre seguretat, rampes i altres herbes– serà de 500.000 euros. I què voleu que us digui? Ho trob una mica car només perquè em quedin bé les fotos de les noces i de la comunió de la meva fillola. Per a això, ja tenim el parc de les Estacions, la vuitena meravella del món que encara no hem aconseguit aclarir per què haguérem de pagar-lo dues vegades. 'Beatus ille'.
