Amb la transparència passa com amb el desodorant i la roba negra: aplicada en excés acaba per macar la teva camiseta més cuca i quedes fet un cromo la nit que més voldries haver destacat. I és que, aimats lectors, els petits detalls s’han de tenir en compte. Per això no entenc com és que des del Consell de Mallorca no controlen una mica més les filtracions. Com a ciutadans, ens mereixem tota la transparència del món, però veure’ns mostrant els peus perquè algú no sàpiga fermar les coses quan és hora, mai de la vida.
Quan et matricules de primer de Consell de Mallorca, ja t’ensenyen que la pregunta estrella que hauràs de respondre quan et facin l’entrevista inaugural com a president (o presidenta) és per a què serveix la teva institució. Si no ets d’una de les illes petites, la resposta té mala papereta i un pregó de la Diada fet per Rossy de Palma hauria estat el trumfo definitiu per fer callar moltes boques. Però perquè això passi, benvolgut president, el pregó s’ha de materialitzar. Si la teva estrella decideix anar a la conquesta de Califòrnia –talment el pare Serra fa un parell mallorquí de segles– en lloc de venir a regar-te de flaixos i atenció internacional, de res haurà servit tot l’esforç. Llevat que hom sigui del parer que tota publicitat és bona, fins i tot la dolenta.
La #FotitisBalearica, malaltia ja denunciada columnes enrere, ha deixat tocada de mort la propera Diada. La il·lusió de sortir a l’'Hola' al costat de Rossy de Palma dels nostres pròcers ha deixat els mallorquins amb la sensació agredolça del rebuig. Hi ha manera de restaurar l’honor ferit? Jo, com a cranc, tardaré mesos a recuperar-me. Perquè per molt confiats que siguem, som de mena conspiranoica i des del primer minut ningú s’ha cregut l’excusa de la feina californiana. Tots intuïm que les agendes internacionals i de pregons es tanquen amb mesos d’antelació i la justificació hauria d’haver estat una mica més elaborada. Per tant, només ens queda especular: Quina part de culpa en té el Consell? Per què ens ha abandonat na Rossy? Mallorca vol respostes.
I ara la següent pregunta lògica (i morbosa) és: qui farà el pregó? Perquè així com som els mallorquins, amb quina cara podran oferir a algú, i a darrera hora, ser el teloner de la mussa picassiana per excel·lència? Fins i tot jo, que per la meva illa faria moneda falsa, em veuria abocat a dir que no. Em sap greu, però no he nascut per ser la darreria, per molt ben decorada que deixin la balconada.
Només esper que aquesta mala experiència ens hagi ajudat a escalivar com a poble i siguem una mica més curosos a l’hora d’oferir-nos a partir d’ara. Acabaré el meu diàleg amb vosaltres amb una cita d’Anaxàgores: “La primera vegada que m’enganis serà culpa teva. El segon pic que ho facis ja serà culpa meva”. I jo darrerament estic poc tolerant i albir moltes cites electorals.
