Com ja he remarcat en aquestes columnes qualque vegada, el poble balear és de dèries, i quan ens pega per una cosa, som com un quissó amb un os: no l’amollam fins que no hi queda ni una engruna de matèria orgànica. L’altre dia, precisament, ho comentava amb una bona amiga com és Vivian Caoba –vedet àdhuc visionària– i ambdós coincidírem que els balears en general, i els mallorquins en particular, som una mica 'cansinos' (sic) i esgotam per asfíxia qualsevol nova moda que caigui a les nostres manetes.
Si fa un parell d’anys no podies passejar per cap carrer de les illes on no hi hagués –com a mínim– sis botigues de cigarrets electrònics o eres un no-ningú si no menjaves un gelat de iogurt amb 'toppings' diversos, enguany hem viscut l’esclat de dues febres noves: la descoberta de la massificació turística –he de confessar-vos que enyor qualque titular que no xerri de la pressió humana– i la implantació definitiva del les festes Holi, un ritus tradicional importat de l’Índia el rerefons religiós del qual nosaltres hem decidit obviar perquè ens té els nins entretinguts mentre ballen i tiren pólvores de colors.
L’arrelament gairebé instantani d’aquesta festa vinguda de l’Orient Llunyà m’ha suscitat un parell de preguntes. La primera: per què molts dels nostres polítics –ja sigui des dels ajuntaments, organitzant aquests tipus d’activitats, o a títol personal, donant-hi suport amb la seva presència– abracen amb tanta alegria i il·lusió cultes no cristians i quan hi ha celebracions religioses catòliques queden a la porta o abandonen la comitiva per palesar com són de laics? Per a un no budista, no musulmà, no catòlic, no jueu... l’exercici de respecte envers la diferència no hauria de ser el mateix fos la religió que fos? Mai no he entès cert tipus de contradiccions. Crec que no podem pretendre fer poble (o Ciutat) amb el patró per bandera (recordem que tots són sants) i després no voler processons als carrers. O som laics o no ho som. Però, mai més ben dit, ‘o tots moros, o tots cristians’.
I d’altra banda, amb aquesta febre Holi, he enyorat els servadors dels costums ancestrals protestant per la manca de genuïnitat. No deixa de ser curiós com abraçam amb delit tradicions llunyanes sempre que no facin ferum de català. I xerrant d’Orient, des d’aquí tot el meu suport a la dona xinesa (la seva procedència és una intuïció feta a partir dels seus ullets) que ha seguit Rafel Nadal a tots els partits de #Rio2016 amb la bandera de Mallorca talment una manacorina de soca-rel. Una llàstima que la #PellDeBrau no hagi estat a l’alçada i hagi escopit aquesta pobra dona per l’errada fatal d’onejar i fer protagonista una bandera totalment legítima com la mallorquina. En aquest cas, hi ha febres que mai no passaran de moda. I en període de pactes per poder formar govern, encara molt manco.
