El PP governarà amb el suport d’ETA?
No cal acudir a les hemeroteques per recordar amb quina insistència i amb quina contumàcia els dirigents del PP -de manera destacada, Mariano Rajoy–, acompanyats dels seus esbarts mediàtics de cors i danses, han insistit fins a l’esgotament en la hipòtesi de la connivència entre el PSOE i ETA. Ho han dit i repetit, de manera velada o explícita, en tantíssimes ocasions i en tants de fòrums (inclòs el Congrés de Diputats) que si n’haguéssim de fer aquí la recopilació esgotaríem l’espai del diari com a mínim per un any.
La hipòtesi d’una presumpta connexió entre socialistes i etarres es va veure multiplicada fins al paroxisme amb motiu dels atemptats a Madrid de l’11 de març del 2004. Uns atemptats que, segons el PP i qui era aleshores el president espanyol, José María Aznar, no foren perpetrats pel terrorisme islàmic d’Al-Qaida sinó per ETA, amb la complicitat del PSOE (i, per descomptat, dels nacionalistes i sobiranistes bascos i catalans, als quals ja en aquells dies se’ls pressuposava el filoterrorisme). Amb quin objectiu? El de guanyar les eleccions que s’havien de celebrar tres dies després de la massacre, i que efectivament van dur José Luis Rodríguez Zapatero a habitar la Moncloa (“Zapatero entró en la Moncloa en tren” era la brometa macabra que repetien, dia sí i dia també, la plèiade d’articulistes i tertulians que infesten els mitjans de comunicació espanyols, així com les xarxes socials). Que jo recordi, cap força política ni cap líder del món occidental havien rebut mai -si més no fins que Trump va afirmar que Obama és el fundador de l’Estat Islàmic- una acusació tan greu com la de ser d’alguna manera partícips d’uns atemptats que van costar 191 morts i 2.062 ferits (250 dels quals, greus) només per guanyar unes eleccions. El PP no tan sols va llançar aquesta acusació contra Zapatero i el PSOE, sinó que la va mantenir durant anys i panys -fins i tot més enllà de la celebració dels judicis per l’11-M- i a més no l’ha retirada mai, de manera que hem d’entendre que segueix vigent. Segons el relat (que és com els cursis anomenen les mentides de partit) del PP, el PSOE estava al darrere del pitjor atemptat terrorista que s’ha comès mai a Europa, l’autoria del qual, per molt que digui la justícia, encara avui no és clara.
Bé, doncs ara resulta que, segons el mateix Rajoy que defensava i instigava aquest relat, el PSOE de sobte ha pres una decisió “molt raonable” (investir-lo president a ell), acompanyada d’un seguit de resolucions o propostes entre les quals el president en funcions -que com és sabut organitza l’Univers a partir de “coses”- hi veu “coses bones” que auguren “un gran futur per a Espanya”. ¿Un gran futur amb un govern en minoria que s’aguanta amb el suport dels còmplices (sempre segons el mateix PP) de l’11-M? El més gros que haurem vist aquests dies no és que el PSOE caigui als braços del PP, sinó que el PP caigui als d’ETA. Sabíem que la política fa estranys companys de llit, però no que el bestialisme s’hagués de comptar entre les opcions possibles.
