I AQUÍ
Opinió 17/06/2017

Se sent la llunyana remor del tsunami

i
Ferran Aguiló
2 min

DE SOBTE, SEMBLA que despertam d’una llarga letargia i ens sorprenem de trobar els mateixos turistes de gatera (amb ells aprenguérem el significat del mot 'hooligan') d’abans de la hibernació, només que ara n’hi ha molts dels altres. Com a societat no els volíem, si és que la nostra societat aconsegueix definir què vol o no. Ara resulta que són allà on sempre, no partiren, només que els envolten cent mil cotxes de lloguer, no sé quants milers d’habitatges vacacionals (no en pos xifra perquè els apologistes d’aquesta pandèmia s’aprofiten de la treballada inexactitud quantitativa per menysprear qualsevol discurs qualitatiu), fins a 30 milions de passatgers anuals en els nostres aeroports, mig milenar llarg de grans creuers i un sens fi d’increments en totes les variables relacionades amb el turisme, excepte la del PIB per càpita, que baixa. La reacció visceral contra aquest turisme cràpula amaga la compartida vocació per eludir les anàlisis complexes –massa variables per a il·lustrats de tasser– però, també, la por de saber-se còmplice d’alguna d’elles. Així, amb un ‘hooligans', arruix!’ ens alliberam de reconèixer que sabem la insígnia del que incrementa 'slots' als aeroports; el nom de qui ofereix alcohol barat; el llinatge de qui posa llits auxiliars a l’habitació; el càrrec de qui no considera prioritari una inspecció total; el bar on berena a deshores qui ho hauria de controlar; i un enfilall de complicitats teixides al llarg del temps i els silencis més convenients. I malgrat aquests silencis, aquest passa-tu irresponsable, se sent la remor del tsunami que, apocalíptic, s’acosta. Fa temps perdérem el nostre paradís i som a una passa que el perdin els que encara el desitgen.

stats