Als mitjans de comunicació d'arreu del món no ens ha bastat recordar, una vegada i una altra durant la campanya electoral francesa, que qui era un dels candidats a la presidència té una esposa 24 anys més gran que ell que aquest dilluns, quan Emmanuel Macron ja se sap president, els diaris, tornem-hi torna-hi a insistir en els anys que té Brigitte Trogneux més que ell. El ridícul és monumental i el missatge que s'està donant és esgarrifós. On queda la responsabilitat de la premsa?
Per a més inri, es diu que ella és una dona excepcional, que ha jugat, juga i jugarà un paper essencial en la carrera del seu marit, perquè òbviament si no fos així no es podria entendre de cap de les maneres que un home s'enamoràs i volgués viure amb una dona més gran. Ho sé, m'enerva el tema. La indignació pren força quan he d'escoltar algunes dones –sí, sí, dones– que em diuen que nosaltres envellim abans que no ells, d'aquí "la lògica" del matrimoni home més gran-dona més jove. Això, com si envellir fos un defecte i com si l'envelliment de la parella (sigui ell o sigui ella) fos un motiu per tirar-lo al poal dels fems.
Quin és el paper educatiu de la premsa? Què hi ha de la voluntat transformadora de la societat a través d'una informació amb reflexió prèvia? Què som, els periodistes, agents potenciadors dels tòpics més típics, del model dibuixat des de la falta absoluta de valors o volem canviar aquest món discriminatori mitjançant el qüestionament del discurs dominant?
Podem aplicar els mateixos interrogants a la celebració, aquest diumenge, del dia de la mare, com a la del pare, tant se val. Mare no n'hi ha una i, si n'hi hagués d'haver només una, hauríem de fugir com de la pesta de la que ens dibuixa la publicitat dels grans magatzems, font de tantes frustracions per a les mares mateix, per a les que no ho volen ser o volen però no poden, també per als fills i per a les filles, per a tothom.
Està més que vist, pels casos exposats aquí i per tants altres, que la diversitat planteja greus problemes a l'enteniment humà. Resulta curiós que, a aquestes altures, ens sigui tan difícil valorar i conviure en la diversitat, tot i que no hi ha una riquesa més gran que aquesta.
