30/09/2016

El Bípex-35 i la catalanodependència

2 min

AZNAR VA DESACOMPLEXAR la catalanofòbia latent i la va convertir en negoci electoral. Passaves a ser insignificant a Catalunya i a canvi guanyaves les eleccions. Va ser tan eficaç que els catalanòfobs de dins del PSOE van anar-se deixant anar, a veure qui la diu més grossa i consolida vots patriòtics, i així estem.

Ara es fa evident que la catalanofòbia ha derivat en catalanodependència. Que no és només la dependència econòmica de tota la vida dels desequilibris fiscals. És la del discurs. Igual que en molts moments el catalanisme ha sigut i pot ser encara hispanodependent en el sentit de viure de la cantarella que “la culpa és de Madrid”, aquest bipartidisme espanyol tan patrocinat que s’hauria de dir Bípex-35 s’alimenta sobretot de l’“Uy lo que han dicho los catalanes, ojo con los catalanes”. Tant és així que salvar Espanya dels deliris catalans és l’argument electoral, és alhora el que els impedeix arribar a acords d’investidura i és la bandera única dels que van de salvadors del PSOE quan el que volen és salvar Rajoy perquè ara el més important és salvar Espanya, i el socialisme pot esperar.

Els efectes bumerang són terribles en la política, i Rajoy els exemplifica de manera magistral amb la foto lamentable amb les capses de cartró recollint signatures contra l’Estatut, que li havien de resoldre un maldecap puntual i l’han deixat amb una migranya irreversible i incurable.

Trobo molt trist per als ciutadans espanyols que els dos grans partits del Bípex-35, incapaços de governar, de resoldre el dia a dia, de tenir un projecte, hagin de viure exclusivament de l’“ojo con los catalanes”. La dependència és sempre dramàtica. I mentre el relat d’Espanya necessiti tant Catalunya com a coartada per a tot, com a excusa perpètua, no serà un relat propi ni tindrà cap futur, com s’està demostrant amb un govern eternament en funcions i una oposició que s’oposa sobretot a ella mateixa.

stats