ELS ESCRIPTORS QUE M'HAN ESTIMAT
Opinió 15/01/2017

Franz Kafka

i
Joan Guasp
3 min
Els escriptors que m’han estimat

Això ens deu passar a totes les persones. No podrem oblidar mai aquells homes i aquelles dones que ens han estimat. Entre tots ells hi ha, sens dubte i en un lloc destacat, a més dels familiars i els amics, els artistes més hàbils i generosos: músics, pintors, arquitectes, filòsofs, actors, actrius i creadors en general. En el meu cas concret, com a lector empedreït, els que més m’han estimat són els escriptors.

Per no perdre temps, he de dir que un dels primers a intrigar-me de debò va ser Franz Kafka. Va ser impactant. Un veritable xoc emocional. Encara ho recordo. Jo tenia 17 anys. Algú em va recomanar la lectura d’un llibre: 'El procés', de Franz Kafka. Un desconegut per a mi. A mesura que el llegia no em podia creure el que estava passant al protagonista de la novel·la, Joseph K. Com és possible? Però, com és que no es rebel·la? Per què segueix obeint? D’aleshores ençà vaig patir, en viu i salvant les distàncies de la realitat i la ficció, diferents episodis “reals” molt semblants al d''El procés'. En uns exàmens. A la feina. A la vida de cada dia. Al carrer. En aspectes personals, lingüístics, culturals i, sobretot, polítics. I què vaig fer? Vaig fer el mateix que va fer Joseph K. Vaig callar. M’hi vaig resignar. Sort que els meus episodis no acabaven de manera tan dramàtica com a la novel·la, perquè ara no ho podria contar. Però, Déu n’hi do. El que m’estava passant era veritablement kafkià. Fins que vaig dir basta. Basta!

He de confessar que, encara que el meu món en molts aspectes segueix sent el de Joseph K i el de Franz Kafka, la lectura d’aquella novel·la m’ha servit per encarrilar la meva vida des d’una actitud més coratjosa i humana. El clima oníric i d’angoixa que es respirava en la ficció, tan semblant al que jo havia respirat en distintes etapes del meu quefer quotidià, em va servir i m’ha servit per plantar cara, si més no dialècticament, a situacions absolutament absurdes. Aquella història tan irracional d’un funcionari estatal com era jo, era la mateixa que havia llegit a 'El procés'. Unes oposicions que m’obligaren a desplaçar-me tres vegades a Madrid per fer-me saber que allò era la capital d’Espanya. Per a res més. El que m’estava passant a mi era per tornar-se boig o per posar-se a riure. Gràcies a l’experiència aliena de la ficció kafkiana, em vaig decidir per les rialles, la ironia i l’humor. Gràcies, Franz Kafka!

I després, el treball quotidià, rutinari, de total submissió, sense cap escletxa per a la creativitat personal. Com el protagonista d''El procés', jo anava perdent la meva resistència física i psíquica. Quelcom demencial. Potser en aquells moments no n’era del tot conscient, però en el fons l’empremta deixada per aquella lectura colossal m’ajuda a superar en part la situació. Sort que al final no es presentaren a casa dos superiors amb levita i barret de copa, a mitjanit, per portar-me a un descampat i provocar-me l’eliminació física. La psíquica sí que ho aconseguiren, però Franz Kafka em somreia des de l’eternitat i em va contagiar el seu tarannà literari.

De seguida vaig llegir 'La metamorfosi', que instantàniament vaig interpretar com una hipèrbole de proporcions exagerades. I, a continuació, les altres dues novel·les inacabades restants: 'El Castell' i 'Amèrica'. Estaven dins el mateix context i el mateix univers simbòlic, del tot subjectiu, però l’impacte més gran i definitiu l’havia rebut amb 'El procés'. Sigui com sigui, i gràcies a la meva hipersensibilitat, la meva imaginació i el meu discerniment natural envers la paraula escrita, allò que de veritat vaig valorar va ser l’estil i la forma. El ritme. La sorpresa constant. Aquells personatges capaços de canviar d’aspecte sense avís previ, l’astorament meu davant els esdeveniments, el món caòtic de l’absurd i el clima de malson que es respirava en aquelles lectures meravelloses feren que ja mai més les hagi pogut ni volgut oblidar. Aquestes emocions i aquestes commocions internes només te les poden generar les persones que de veritat t’estimen.

stats