I AQUÍ
Opinió 15/04/2017

La molt estranya normalitat del país

i
Ferran Aguiló
2 min

Que la ministra del ram ordeni que les banderes dels quarters i d’altres establiments militars honorin la mort d’un personatge convertit en màxim mite d’una determinada religió és normal. Que unes tropes d’elit, especialment reconegudes per la seva agressivitat testosterònica, cantin “somos novios de la muerte” en la planta d’oncologia infantil d’un hospital públic és normal. Que la Guàrdia Civil, amb enxarolada testa, desfili marcialment en una processó d’estricta organització eclesiàstica és normal. Que es dediquin partides dels pressuposts de tots a organitzar misses en quarters i hospitals és normal. I tot això, i més, és normal perquè vivim en un país on les modernes xarxes socials s’omplen aquests dies de fotos de polítics contemporanis lluint la seva fe amb disfresses antigues i ciris immensos. Polítics que utilitzen la imatge pietosa com a reclam electoral i els líders catòlics no només els ho consenten sinó que se’n mostren cofois. Són els mateixos caps de l’Església que no s’incomoden per compartir processons amb armes de foc i de contesa política, i que després s’estranyen si la població els identifica de manera partidista amb els còmplices dels que frenen tot progrés. I això, aquesta identificació que a Mallorca ha viscut l’exemple de Company i Prohens penjant a les xarxes fotos com a endolats penitents, col·labora a la revifada d’aquest neonacionalcatolicisme que tant s’assembla al vell. A les trinxeres que anam cavant des de la victòria de l’aznaritat, només faltava el component religiós per afegir arguments als que volen que la contesa contra l’esquerra laica sigui la nova creuada contra els infidels que definitivament la descol·loqui.

stats