A les Balears també feim el nostre procés. De fet, crec que per tota la geografia espanyola es viu un procés respecte del Procés català, d'una manera o d'una altra. Podria haver dit que es viu en un sentit o en el contrari, dues direccions que tendirien a la radicalitat, tenint en compte les actuacions del govern espanyol que més ha fet per l'avançament del procés independentista de tota la història. Ho podria haver dit i, fins a un moment donat, pens que som moltes les persones que pensàvem que això és el que passava i el que passaria: la radicalització de posicions del tot contraposades. Però no és així i, fins i tot, diria que els posicionaments que avui es perceben a les Illes demostren que no ho és.
En el mateix dia que tres mandataris catalans han comparegut davant la Justícia per promoure la consulta del 9-N, em deman com ho veim des de les Illes, tot i saber que la resposta més ajustada a la realitat és tan imprecisa que obliga a pronunciar un "depèn de qui". Així i tot, atès que qualsevol mirada en aquest sentit, i més si ha d'ocupar l'espai d'un article breu, s'ha de fer des de la generalització, diria que si bé hi ha a les Illes dos sectors contraposats que es posicionen als extrems, també sembla que en el transcurs del Procés han moderat la seva actitud. Crec que avui veim el Procés català amb el mateix interès però amb més tranquil·litat.
D'una banda, els nacionalistes espanyols ja no estan 'embranzits' pel mateix president de les Illes Balears. No hi ha cap dubte que Bauzá posava l'oli, el ble i donava els mistos ja encesos a qualsevol que es volgués sumar al discurs d'aquella Espanya de Machado que –com recordava Sebastià Alzamora al seu article–, "ha de helarte el corazón". De l'altra banda, el sobiranisme més acèrrim de les Balears ha suavitzat també el tarannà, que no vol dir que es mogui dels principis que defensa. Una, perquè el fet de no viure a la contra del propi govern hi fa molt, però també i jo pens que sobretot perquè s'ha imbuït de l'actitud ferma però tranquil·la, enormement cívica i educada que demostra l'independentisme català i els seus governants en la defensa del dret a decidir.
Potser sigui arriscat i per ventura fins i tot és una sensació equivocada dir que em sembla que arreu de l'Estat, no només a les Illes, creix el nombre de persones que tenen una actitud moderada i comprensiva vers el Procés sobiranista. En aquest sentit, no podem oblidar el paper de Podem i la multitud de seguidors que té, com també, per l'altra part, la davallada de crèdit de Ciutadans. Però sobretot pens que els motius es troben en les maneres d'actuar d'un govern espanyol cada vegada més radicalitzat i, enfront, d'una part immensa de la societat catalana que sap explicar-se i manifestar-se sense necessitat de trencar les regles del joc. I això, a les Illes, al món –si voleu– és cosa que se sap valorar.
