Vagi per endavant que desconec el règim intern dels centres penitenciaris. Com sap tothom, reconec que una condemna a presó priva automàticament qui la pateix de molts dels drets que tenim com a persones lliures. A la vegada, no puc entendre ni compartir que qui té la responsabilitat de custodiar la teva manca de llibertat de moviments pugui també privar-te del que és un dret humà: la llibertat d'expressió.
En conèixer, a través de Diario de Mallorca, que Margalida Sotomayor ha estat castigada a dos mesos sense els permisos dels quals gaudia pel fet de tenir ja el tercer grau, per haver denunciat maltractaments i vulneració dels drets humans dins la presó de Palma, el primer que he pensat és que la presó de Palma no castiga qui va ser cap de premsa de Consell de Mallorca en temps de Munar per calúmnies, sinó per haver parlat davant les càmeres de la televisió autonòmica aprofitant el permís que se li havia atorgat.
Insistesc que no en som cap especialista, però el sentit comú diu que hauria de ser un jutge qui, després d'una investigació, dictaminàs si la presa ha contat falsedats respecte del tracte que es dispensa als presos dins el centre penitenciari. Si fos així, ja seria el mateix jutge l'encarregat d'imposar-li la pena que li correspon, com passa amb qualsevol fet delictiu que comet un pres durant el seu permís de sortida.
Així, sense investigació prèvia i sobretot sense una sentència judicial que dictamini la calúmnia, el càstig a Margalida Sotomayor ens fa entendre que es pot sortir de la presó, però no es pot parlar, millor dit, no se'n pot parlar malament. Que pugui passar això, en un estat de dret, posa els pèls de punta. Si més no et fa demanar una revisió urgent del poder que tenen els centres penitenciaris sobre les persones que estan condemnades a viure-hi.
