Sembla la història interminable... i creim que ho serà fins que acabi la temporada, el llunyà 11 de juny a Son Moix amb la visita del Getafe. Esperem que aquest dia el Mallorca no s’hi jugui res. Aquest desig podria tenir diverses lectures, si ens fixam en la posició actual a la classificació, avui mateix en zona de descens.
El d’ahir a Oviedo va ser una mala còpia de molts partits jugats pels mallorquinistes fora camp. Tot i que mantengueren una bona actitud, els falta molt de futbol i, a més a més, fan un joc del tot previsible, massa. N’hi haurà molts que diran que el marcador final no va ser just, però no hi ha dubte que és revelador, perquè els dos gols de l’Oviedo varen ser nets. Una altra cosa és que podríem qualificar el resultat d’immerescut, però en aquest esport el que compta finalment són les pilotes que sobrepassen la línia de la porteria. Per tant, just o no, immerescut o no, el resultat és inamovible. El Mallorca va tenir més la pilota, va dominar més el seu rival, però va ser estèril. Els mallorquinistes no entraren a l’àrea i les poques vegades que ho feren tornaren a tenir poca punteria. Que fos un defensa, Raillo, l’autor del gol del momentani empat indica la ineficàcia dels homes que teòricament han de marcar la diferència dins l’àrea rival. Lekic, Lago Junior i Brandon tengueren poc protagonisme. El problema més evident i preocupant és que el Mallorca va jugar un poc millor que l’Oviedo, però en torna de buit, i, a més, les conseqüències són molt negatives a causa de les targetes grogues que veieren els seus jugadors. Lekic, per exemple, no podrà jugar la pròxima jornada contra el Rayo Vallecano en un partit qualificat, una vegada més, de final per sortir de la zona vermella que marca el descens. Ja ho hem comentat altres vegades: la permanència exigeix no deixar escapar punts de Son Moix. Aquest objectiu i no cap altre ha de ser la meta d’aquesta interminable temporada.
