Dos autèntics 'exemplars' humans: un fa 1,93 m i pesa 88 kg, i l'altre fa 1,96 m i pesa 86 kg. Són unes condicions físiques gairebé perfectes per a uns cossos dissenyats per nedar i córrer, respectivament. Representen els dos espectacles esportius més autèntics, més genuïns, ja que no tenen l'intrusisme de cap element que no sigui la tècnica i la força; l'horitzontalitat i la verticalitat, la natació i el córrer a peu, els dos únics esports per als quals els humans estam preparats.
El primer és Michael Phelps, i el segon, Usain Bolt. Entre tots dos sumen 26 medalles d'or i 33 campionats del món, amb clar avantatge del nedador. El nedador nord-americà ha batut tots els rècords possibles en piscina llarga, fins i tot les set medalles de Mark Spitz, un altre superclasse. Phelps n'aconseguí vuit a Pequín 2008. Té 18 ors olímpics i 26 títols mundials.
El jamaicà Usain Bolt, dos anys més jove, té 6 medalles d'or olímpiques i 7 campionats del món. El que destacam de Bolt és el rècord del món de 100 metres llisos, la prova reina de l'atletisme. El 16 d'agost de 2009, a Berlín, aconseguí aturar el cronòmetre en els 09:58 segons, i quatre dies després sumà un altre registre mundial dels 200 llisos i amb un temps de 19:19 segons.
Els Jocs Olímpics de Rio ja han començat. Són els primers que organitza un país sud-americà i desgraciadament no tenen gens de bon ressò. La realitat social del Brasil no és l'adequada per a un esdeveniment que implica tantes coses i hem constatat improvisació fins ben poques hores abans de la cerimònia inaugural. La torxa olímpica tampoc no ha tingut bona rebuda. L'absència de figures importants de la delegació russa, encapçalada per la saltadora Yelena Isinbàyeva, i les baixes de noms mediàtics com Federer o Wawrinka, entre d'altres, han estat un daltabaix per a l'esdeveniment esportiu més important del món.
Abans que començassin les competicions, ja sentíem a parlar de fracàs absolut. Tots aquests mals presagis contrasten amb les manifestacions del totpoderós COI, que sosté que els de Rio seran uns Jocs fantàstics. Tot pot ser, però no gràcies a la seva gestió, sinó per les medalles, que ho tapen tot.
