OPINIÓ
Opinió 28/09/2016

El preu de viure a Palma

3 min

Aquest cap de setmana es van dur a terme les jornades ‘Ciutat és de qui l'habita, no de qui la visita’ i dissabte dematí es va fer una ruta antiturística per Ciutat. En aquesta caminada –menció especial al guia més divertit i motivat que he vist els darrers temps– vam poder recórrer alguns dels punts més representatius del model de ciutat que prolifera davant dels nostres ulls i davall dels nostres peus.

Precisament en una plaça com la d'en Coll, ara ocupada per terrasses però que en un temps no molt llunyà representava un espai de socialització, vam poder adonar-nos del drama de la nostra ciutat: des de l'esclat de la bombolla immobiliària, a Palma s'han produït 12.479 desnonaments. D'aquests, un 23% han estat per execucions hipotecàries (per no pagar la hipoteca), però un 75% han estat de llogateres (per no pagar el lloguer). Però no és només això: la majoria de desnonaments provinents d'aquell 23% es concentren en barris precaritzats (i històricament oblidats) com Son Gotleu i Pere Garau, mentre que l'altra tipologia s'ubica en barris com Santa Catalina i la Gerreria, que fa uns anys que volten dins el cap de fibló de la gentrificació i la turistització, amb bones mostres d'esgotament i marejada autòctona general.

A les Illes podem vanagloriar-nos de tenir el tercer metre quadrat més car de l'estat espanyol: 1.922€ de mitjana, que només superen el País Basc i Madrid. A Palma, el cost se situa en 1.957€ i és la ciutat illenca que experimenta un increment més gran. Amb aquest panorama és tot un despropòsit que l'Ibavi aprovàs un protocol que dificulta l'accés a habitatge vacant a persones amb desnonaments imminents i sense alternativa habitacional digna, com ja ha criticat la PAH. Resulta incomprensible que neguin un habitatge digne pel fet que hagin desnonat una família, però encara és més lamentable que un dels motius per no accedir a l'adjudicació d'habitatges vacants sigui que aquestes persones siguin “ocupants il·legals d’un habitatge públic o privat”. A veure si ho he entès: no es pot accedir a l'adjudicació si has estat objecte “de desnonaments correlatius en el temps quan existeixi una manca de proporcionalitat entre els ingressos disponibles i la renda a abonar” i tampoc si has estat objecte “de desnonament o de no renovació de contracte d’un habitatge de protecció pública per motius imputables a l’interessat”. Ja em direu quines alternatives tenen les persones a les quals va destinat el protocol, que s'han de trobar “en situació d’especial vulnerabilitat per insolvència sobrevinguda que es trobin en risc de pèrdua imminent de l’habitatge”. Haver patit desnonaments i haver-se vist en l'obligació d'ocupar un habitatge no són signes d'especial vulnerabilitat? A més, parlar d'“insolvència sobrevinguda” és ignorar la pobresa que fa anys que arrossegam (no només des del començament de la mal anomenada crisi) i que ens hauria d'avergonyir, però estam massa ocupades a posar-nos guapes per qui visita la nostra Palma més cosmopolita.

El preu de viure a Palma és que no importi el preu, perquè voldrà dir que qui compra s'ho podrà permetre tot: comprar edificis sencers, locals o cases a primera línia del Molinar o la Calatrava a 10.000€/m² i fer que el quilo de prunes passi a costar sis euros a la fruiteria ‘eco-friendly’ de la cantonada. Per ventura quedarà qualque veïna o veí de tota la vida que, des que va arribar gent com aquesta al barri, no saben on anar a comprar una bombeta o uns perns per arreglar la prestatgeria del menjador perquè no queda cap ferreteria oberta. I mentre que a totes aquestes persones se'ls han posat totes les facilitats per instal·lar-s'hi i, fins i tot, per comprar-hi els immobles que han volgut (siguin d'aquí, de Suècia o de Dinamarca), ignoraran –perquè amb la seva renda i la seva cultura segur que ho saben– que n'hi ha d'altres que han de patir l'expulsió perquè elles hi puguin ser.

Donem gràcies infinites per tenir uns moviments socials valents i decidits a transformar la nostra ciutat i la manera d'habitar-la i viure-la. Palma ha de decréixer i enxarxar de nou el seu teixit social i veïnal, garantia de fer renàixer de les cendres de la turistització, la gentrificació i l'elitització una ciutat que clama per deixar d'estar ensinistrada per lògiques insostenibles i invivibles.

stats