L’evolució ideològica oposada de dos federalistes d’esquerres
Manuel Cruz i Manuel Delgado analitzen el procés independentista amb ulls acadèmics
BarcelonaDurant nou anys (2000-2009) Manuel Cruz i Manuel Delgado van omplir de saviesa 20 minuts setmanals del programa La ventana de Gemma Nierga a la SERLa ventana. Les seves reflexions filosòfiques -Cruz és catedràtic de filosofia a la UB i Delgado doctor d’antropologia de la UB- amb l’excusa que els donava l’actualitat eren una delícia d’escoltar. Políticament tots dos sempre han sigut d’esquerres, i en aquell moment se sentien federalistes. Els esdeveniments, però, els han distanciat sobre quina és la millor solució per a Catalunya.
La distància, però, només és política -Cruz simpatitza amb el PSC i és el número 2 de Meritxell Batet al Congrés, i Delgado milita al Partit Comunista però va tancar la llista de la CUP el 27-S-, ja que mantenen l’amistat i l’admiració intel·lectual mútua.
Llegeix aquí l'article de Gemma Nierga sobre l'espai de Cruz i Delgado al seu programaL’ARA ha tornat a reunir Cruz i Delgado per recordar aquelles profundes tertúlies de la SER amb el tema sobre la taula: el procés sobiranista.
El punt de partida de qualsevol discussió sobre la independència sempre és el mateix: ¿Catalunya és un subjecte polític amb sobirania pròpia? Manuel Cruz no ho té clar i demana pactar-ne una definició comuna: “¿Estem reconeixent a totes les entitats socials -països, comunitats autònomes o ciutats- la condició de subjecte polític? Jo crec que això s’hauria de definir, primer políticament, i després legalment. Qui pot dir de si mateix que és un subjecte polític? Jo un cop li vaig preguntar això a un polític d’esquerres i em va dir: «Tots aquells que ho demanin». D’acord, és un criteri. Ara bé, és un criteri, des del punt de vista polític, molt difícil de gestionar”.
En canvi, Manuel Delgado té clara aquesta condició: “Si Catalunya és un subjecte polític és perquè parlem d’ella, no perquè s’hagi autodefinit així. És un subjecte en tant que es converteix en objecte de l’acció d’algú. Per tant, ¿qui és un subjecte polític? Qui es reclami com a tal”. De fet, Delgado creu que “no cal” que darrere aquesta decisió col·lectiva hi hagi raons històriques o de cap tipus. I Cruz li replica que amb aquest argument “els assentaments jueus a Palestina serien part d’Israel”.
Llei i democràcia
Un segon ítem tractat és l’altre gran tema que separa els independentistes i els que no ho són sobre si un referèndum a Catalunya és legal o no: ¿la democràcia s’ha d’adaptar a la llei o la llei a la democràcia? “La democràcia és el govern del poble, cert, però no és menys cert que si aquesta democràcia no adopta determinades formes ens podem trobar amb procediments que no són democràtics en el sentit que li volem donar”, afirma Manuel Cruz, mentre que Delgado li respon: “Les lleis, de tota la vida, hi són per desobeir-les. La història de les democràcies està plena de desobediències que han provocat un avenç moral de la humanitat”. L’actual número 2 del PSC a Madrid no treu valor històric a la idea de la desobediència, però afirma que “les lleis injustes les canvien als Parlaments els diputats votats pels ciutadans, i si la ciutadania segueix votant polítics que no canvien lleis injustes, és que no les vol canviar”. I l’antropòleg li replica: “No hi ha cap sessió parlamentària que hagi passat a la història de la humanitat”.
La cordialitat entre els dos acadèmics és enorme, i hi ha molts moments que quan un dona un argument bo, encara que no casi amb el seu pensament, l’altre li diu: “En això tens raó”. Durant la conversa Manuel Delgado recorda que ell ha sigut tota la vida federalista però que actualment, “de totes les opcions, la més utòpica i quimèrica és aquesta”, i que per això prefereix “provar” la independència, a risc de tornar a ser “enganyat”, com amb la Transició. “Pensar que Catalunya està més a prop de la independència que del federalisme, sent una comunitat autònoma amb molta sobirania...”, conclou amistosament Cruz.
