El dia que Podem es va engolir el nacionalisme
MÉS va topar el 20-D amb el discurs de Pablo Iglesias: d’esquerres, però respectuós amb la identitat illenca
Palma“Si en Toni Verger sortís cada dia a La Sexta, també hauria sortit com a diputat”. La frase no és de cap dirigent de MÉS, la va pronunciar el candidat d’El Pi al Congrés, Jaume Font, però sintetitza l’opinió de molts de militants econacionalistes i també d’alguns analistes.
Abans que començàs la campanya, a MÉS tothom era conscient -també el candidat mateix, Antoni Verger- que a les generals es vota en ‘clau espanyola’ i que per obtenir representació a Madrid s’havia de comunicar molt i molt bé la necessitat que Balears tingués un diputat al Congrés que no es degués a la disciplina de cap partit estatal. Però hi ha dos factors amb els quals els de Biel Barceló segurament no hi comptaven. El primer, que la remuntada de Pablo Iglesias i els seus arribàs tan enfora. El segon, que part dels electors canviassin el vot i passassin de MÉS a Podem. “Bastants dels nostres simpatitzants han congeniat amb el discurs d’esquerra i el respecte que han demostrat a la identitat de cada territori”, comenta un dirigent nacionalista.
L’èxit del discurs
De fet, aquest discurs identitari ha quallat a tots els territoris amb peculiaritats pròpies -Catalunya, Galícia, Canàries, Navarra i el País Basc-, on Podem -tot sol o en coalició- ha obtingut molt bons resultats, en alguns casos situant-se com a primera força.
Des de MÉS, es compara l’escenari polític actual amb el de 1982, quan hi ha “una esquerra (aleshores el PSOE i ara Podem) que il·lusiona i motiva el votant progressista”.
El que sembla poc qüestionable és que aquesta il·lusió que genera la formació d’Iglesias s’ha duit per davant nombrosos electors que abans es decantaven pel PSOE i que també ha ‘pescat’ en el calador de MÉS, com van reconèixer Laura Camargo i Alberto Jarabo -els líders podemites a les Illes- dimecres passat, en analitzar els resultats del 20-D.
L’anàlisi de Verger
Per part seva, Verger admet el tsunamique ha suposat Podem, tot i que posa en valor allò que han aconseguit les sigles que representa.
“Per començar, hem guanyat 3.000 vots respecte de les generals del 2011 (en aquella ocasió la marca electoral era PSM-Iniciativa Verds-Entesa-Equo), que són amb les que ens hem de comparar, tenint en compte que fa quatre anys no existia Podem”, recorda el candidat, alhora que assenyala que en altres territoris les forces sobiranistes “han patit una autèntica desfeta”.
“Som l’única formació de l’esquerra nacionalista que ha incrementat el nombre de vots. Hem aguantat”, subratlla. I és que Verger considera que, “posats en context”, els resultats de MÉS han estat bons i que l’objectiu d’assolir representació al Congrés dels Diputats ha quedat a prop.
A l’hora d’analitzar per què, malgrat aquests resultats “dignes”, no s’ha aconseguit l’escó a Madrid, Verger, a banda de tot allò que s’ha exposat fins ara, argumenta que “les dues darreres setmanes abans de les eleccions han confluït factors i dinàmiques estatals que nosaltres no podem controlar” -en al·lusió, en part, al protagonisme mediàtic que han tingut les formacions emergents-. I recorda que en aquest darrer tram de campanya Podem ha sabut arribar a la gent jove que no té feina des de fa molt de temps, molta a l’estat espanyol, i que ara mateix està indignada.
Quan se li demana per la pèrdua de 30.000 vots respecte de les autonòmiques, Verger es mostra taxatiu: “Són eleccions que no es poden comparar”.
Mirant al futur
Amb vista al futur, a MÉS sembla que coexisteixen dos corrents: un que, observant els resultats dels comicis generals i la història recent, aposta perquè s’ha de formar coalició amb una marca estatal “si volem entrar en el Congrés”, i un altre que considera que s’han de diluir les sigles pròpies en un projecte amb vinculació.
Sobre aquesta qüestió, Verger es mostra prudent. “En aquest context actual, tal vegada el més recomanable sigui coalitzar-se amb Podem. És una opció que s’ha de valorar seriosament si finalment torna a haver-hi convocatòria electoral els pròxims mesos”, apunta Verger en relació a la possibilitat que ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez puguin formar govern les setmanes vinents.
Si no és així i els comicis es convoquen d’aquí a quatre anys, “s’hauran de valorar les circumstàncies del moment”, postil·la Verger.
Sigui com sigui, MÉS torna a estar en una cruïlla; fruit de l’amenaça que suposa la irrupció de Podem -en una societat que necessita referents nous- i la seva possible deriva ‘identitària’ en aquells territoris amb llengua i cultura pròpies.
